Les coses de la Susanna Barquín

Vaig ser alumna del poeta José Maria Valverde durant dos anys, i, com a molts dels que vam ser-ho, l’escoltava amb respecte, m’atreviria a dir que reverencial. Déu semblar paradoxal, si més no sorprenent, que mirés d’ensenyar-nos a llegir i a escriure quan estàvem en el tram final de la carrera. No sé quants en vam aprendre o ens vam quedar a mitges, perquè fins que no el vaig conèixer no vaig saber com era de complicat interpretar lletres o ajuntar-les. Quan el professor Valverde llegia en veu alta, seguia el text amb el peu, per marcar l’harmonia que havien de compondre les frases. Després de la primera lectura, explicava les sensacions o les reflexions que li havia suscitat. Una segona lectura produïa noves emocions o altres pensaments. I una tercera, encara donava lloc a més novetats. Un dels treballs que ens va encarregar va ser la redacció d’una columna d’opinió. No en conservo cap còpia, i em fa ràbia, perquè m’hi vaig esmerçar. Tractava de com el nom no fa la cosa, i explica