Les coses de la Susanna Barquín

Al camp, es passa el rasclet per anivellar i allisar la terra. Es treuen les males herbes i les pedres, de manera que el resultat sigui una terra fina i sense terrossos. Amb un bon adob, llavor seleccionada i la cura periòdica, obtindrem els fruits desitjats. El raspall, el passem per netejar o fregar diferents superfícies, com les dents, la fusta o el cabell. El que hàgim raspallat queda més suau. Suposo que per això raspallem també persones, perquè quedin més suaus i ens facin més cas, encara que per fer-ho serà millor no utilitzar cap raspall. Enguany, a més de l’any Espriu, és l’any Raspall, l’any Joana Raspall, perquè aquesta escriptora i bibliotecària va nàixer el mateix any que en Salvador Espriu. La diferència principal és vital, perquè la Joana Raspall participa en els actes del centenari del seu naixement. La Raspall ha dedicat anys a la seva passió, a la llengua i a les lletres catalanes. Potser perquè va nàixer l'any que l'Institut d’Estudis Catalans va publicar les

Ya, Lazarito, hijo, pero tú no cuentas, tú no tienes criterio. ¿Tú sabes lo que es eso, el criterio? ¿Lo ves? Si no sabes lo que es, cómo vas a tener… Criterio viene del latín criterio y significa… pues eso. Criterio, la misma palabra lo dice. Aquest és Santa, el líder del grup d'aturats que protagonitzen Los lunes al sol . Amb aquesta escena, no sabrem què és el criteri, però podrem percebre la proximitat que es desprèn dels diàlegs entre persones que han hagut de construir una identitat nova que els permeti fugir de la manca d'identitat sobrevinguda. Els diàlegs de la pel·lícula són plens de paraulotes que estrenyen els lligams del grup i, sovint, suavitzen la conversa perquè la impregnen d'emoció i companyonia. Vi baccio mille volte. La mia anima baccia la vostra, mio cazzo, mio cuore sono innamorati di voi. Baccio el vostro gentil culo e tutta la vostra persona . (Et beso mil vegades. La meva ànima besa la teva, la meva titola, el meu cor estan enamorats de tu. Beso e