Les coses de la Susanna Barquín

Les vuit del matí d'un dia laborable. Sóc al cotxe, camí de Lleida. Escolto una tertúlia de ràdio que em distreu de l'arrenca, semàfor, carril a l'esquerra, semàfor, arrenca, de la sortida de Barcelona. Aturada per un vermell just abans d'agafar la Diagonal, sento un ritme de rerefons com de pel·lícula americana. Veig a l'esquerra un grup de persones que corren esportivament, però dubto que la remor provingui d'ells, i no crec en absolut que sigui cosa de la ràdio. Miro els que corren mentre al fons els tertulians parlen de l'endemà. La remor es fa intel·ligible, i, sí, prové de la meva dreta. No m'havia adonat que sóc davant del quarter del Bruc, i veig un grup de nois vestits amb pantalons com de camuflatge - o a mi m'ho sembla, potser és l'uniforme de diari, però com que no conec aquests temes més que pel cine.. - i samarreta verda militar, botes, cabell curt. Està clar que són estadants del quarter del Bruc. Canten cançons, per dir-ho d'a

Cerco en la pàgina web de l'Institut Nacional d'Estadística, una de les meves preferides, la paraula residus. Apareix, primer, un enllaç sobre estadístiques de medi ambient; a sota, enllaços a l'Enquesta de Població Activa. No em veig capaç de fer valoracions sobre el logaritme del cercador, i no tinc cap intenció de veure si realment l'Enquesta de Població Activa conté residus, així que vaig directament al medi ambient. Les últimes dades publicades corresponen a l'any 2010, i porten data d'agost de 2012. No són ben bé notícia, però què hi farem, no hi ha res més actualitzat. M'assabento que Catalunya va encapçalar la generació de residus perillosos, i Castella - Lleó la de no perillosos. Això del perill, se m'ocorre, deu ser segons es miri, perquè Aznar i Zapatero... ah, no, que no era l'Enquesta de Població Activa, que eren els residus industrials. Continuo, a veure si trobo el que busco. Apareix, per fi, una nota referida al nombre de llars que se