Les coses de la Susanna Barquín

Són quarts de tres de la tarda, i encara no he dinat. Va de poc, perquè, d’aquí a una estona, quan acabem de repassar algunes qüestions de feina, anirem a un menjador que hi ha al Campus d’Alimentació de Santa Coloma de Gramenet. En el trajecte, des d’un despatx de professor que, abans, havia estat cel·la de pacient mental, fins al menjador, passem per un cami agradable, amb plantes i arbres a banda i banda, i edificis que semblen tan ben acomodats a l’entorn com si haguessin crescut amb arrels, tronc i branques. Diversos pavellons aïllats formen un conjunt de petites edificacions noucentistes que havien servit com a casa de salut i benestar, com el descrivia l’arquitecte que havia rebut l’encàrrec de la Mancomunitat. S’hi han afegit alguns edificis nous sense destorbs, perquè, com diríem, s’han integrat en l’entorn, i ara, el centre de salut mental es redueix a un pavelló funcional, i la resta són centres docents i de serveis. L’amfitrió explica durant el trajecte a peu que el conjunt

Què llegeix, senyor? pregunta Poloni, i Hamlet respon paraules, paraules, paraules . Calúmnies, afegeix més endavant. D’alguna manera, les paraules, el llenguatge, modelen la realitat, ens l’expliquen, ens l’expliquem, i l’entenem d’una forma o d’una altra segons les paraules, paraules, paraules que utilitzem. A través del llenguatge, construïm el relat de la nostra realitat, de la nostra vida, i de la vida del veí. Amb les paraules, podem transformar un paisatge erm en un refugi dolç de la infantesa perduda. I, al contrari, podem transformar un apunt de bellesa en un femer. Aquesta potestat, com aquell que diu divina, ens permet ser creatius, babaus, dominants, manipuladors o crèduls. Hi ha paraules que porten incorporada una càrrega emocional gran, i n’hi ha d’altres que, de tant usar-les en qualsevol context, han perdut valor. És el cas del vocable entranyable, que inicialment es refereix a un afecte molt íntim, tant, que hauria de ser reservat a l’amor matern o filial, i, tanmatei