Les coses de la Susanna Barquín

La independència de Nueva Granada va donar lloc a la que es coneix com a Gran Colòmbia, que el 1821 estava integrada pels actuals Colòmbia, Veneçuela, Equador i alguns dels territoris que formen part de Brasil, Perú i Nicaragua. Un any després, s’hi uneix, voluntàriament, Panamà, per manca de confiança en les possibilitats de defensar-se d’un potencial retorn de les tropes espanyoles, i per simpatia pel projecte de Bolívar de crear un gran estat sudamericà. Panamà aviat va voler fer marxa enrere, i li va costar un temps reprendre les regnes del seu destí – com si diguéssim –, i mica en mica es va esqueixar aquell projecte de gran territori unitari. Colòmbia ha viscut anys i panys de convulsions per diferents motius. Els últims quaranta anys, les confrontacions amb grups armats han estat els protagonistes de la violència, i també de les últimes eleccions en aquest país, que han tingut com a principal desencontre entre candidats la manera d’afrontar el procés de pacificació amb les guerr

El 1948, José Figueres Ferrer, fill de noguerencs –concretament d’Ós de Balaguer -, va donar un cop de maça al mur del quarter Bellavista, a San José de Costa Rica, un acte simbòlic que representava l’eliminació de l’exèrcit en el país. Un any després, es va incorporar a la Constitució aquesta decisió dràstica de la Junta de Govern constituïda després de la fi de la guerra civil, i presidida per Figueres. Aquí, van venir a dir, s’ha acabat el bròquil: qui vulgui ser president, que convenci la gent que el voti en unes eleccions. La partida pressupostària dedicada a mantenir les tropes es va destinar a educació, salut i cultura. I, així, aquell quarter de Bellavista porta gairebé 66 anys com a seu del Museu Nacional. El mes passat, José Guillermo Solís, actual president de Costa Rica, sense ascedència lleidatana, ni tan sols catalana, que se sàpiga, va abolir el culte al personalisme. Un decret prohibeix l’exhibició de fotografies del president en els edificis públics, i s’eliminen les p