Les coses de la Susanna Barquín

He sentit i he llegit sobre les declaracions de la presidenta del Cercle d'Empresaris, he notat la salivera que ha caigut de la boca de més d'un, he llegit com es va voler explicar, i com va assumir que ha estat víctima d'ella mateixa. Mònica de Oriol diu que va voler denunciar en primera persona una situació generalitzada, i és que les dones entre 25 i 45 anys són potencialment mares i, per tant, potencialment usuàries de baixa maternal i, per tant, potencialment conciliadores de la vida familiar i laboral. He mirat de sentir el que deia i no el que diuen els que ràpidament denuncien discriminacions quan algú surt del guió oficial, i m'he mirat a mi mateixa i a les dones del meu entorn. Ja he passat dels 45 anys, així que no hi ha perill, ja no sóc al sac de les que poden tenir problemes de mocs o d'alletament. Ara formo part de la munió de persones que no són aptes perquè són massa grans, o això diuen. Per fortuna, he pogut veure com creixen les meves filles sense

Arribo a l'estació de Sants des de Lleida. Són quarts de quatre, i he passat el matí entretinguda en afers diferents, però cap d'ells ha inclòs una visita al lavabo. Així que miro l'hora, faig càlculs i decideixo que el més pràctic és anar al lavabo a l'estació. Els coneixia molt bé, però feia mesos que no hi anava, i no esperava trobar cap sorpresa més enllà de l'habitual munt de papers eixugar mans fora de lloc, paper higiènic absent, algun vàter que raja aigua sense control i tolls al terra. Per això, l'impacte de trobar un dispensador de tiquets d'accés als lavabos va ser més important. Em vaig posar a la cua, i vaig veure com una senyora obria la bossa i treia el moneder. El primer que em va venir al cap va ser la imatge de les senyores assegudes al tocador femení, amb un parell o tres de rotllos de paper higiènic a la vora i una bossa lligada a la cintura. Si volies paper, havies de pagar, i mira que eren ben austeres! Preguntaven si en volies senzill