Les coses de la Susanna Barquín

Quan era petit, tenia mal de queixal, i sabia que, si li ho deia a la meva mare, em donaria alguna cosa que em calmaria el dolor aquella nit perquè pogués dormir. Però no li ho deia... almenys no fins que el dolor era massa fort. Sabia que l'endemà em portaria al dentista. Jo volia que el dolor es calmés immediatament, però no ho podia aconseguir fins que no m'arreglaven la dent de manera permanent. Clive Staples Lewis, autor d'aquestes paraules, va nàixer el mateix dia que jo, 68 anys abans. No tenim gaire més en comú, llevat, potser de coincidències en alguns aspectes, en algunes maneres de mirar o de sentir. C. S. Lewis va escriure un bon grapat de novel·les, algunes d'elles amb èxit més que notable al cinema. Les paraules sobre el mal de queixal pertanyen a l'adaptació de les seves intervencions en les tertúlies de ràdio que va organitzar la BBC durant la Segona Guerra Mundial. Es poden trobar a la versió en castellà amb el títol Mero cristianismo . El mal de q

Uns dies després de la jornada electoral de maig (encara queden més cites enguany), i després de la constitució (o no) de les corporacions locals i autonòmiques que havien passat examen, tinc ganes de dir la meva. Algú pot pensar que l'oportunitat de manifestar-me (en el sentit d'exposar opinió) va ser el 24 de maig, però a mi em queden coses al pap. Sobretot me'n queda una que em neguiteja especialment. M'explico. D'una banda, estic contenta que Compromís formi part del Govern del País Valencià, sobretot perquè una formació important d'aquesta coalició és el Bloc Nacionalista Valencià, el Bloc, els valencianistes progressistes, amb l'Enric Morera com a cap visible. Són com un H&S. Llegits, sobretot llegits, perseverants i educats. Crec que aquests atributs són els que marquen més distància respecte dels predecessors. Ni se'ls passa pel cap qüestionar la unitat lingüística ni el corredor mediterrani, i en això també són diferents dels anteriors. He d