Les coses de la Susanna Barquín

1984 és més que el títol d'una no-vel·la de George Orwell, on apareix per primera vegada el Gran Germà que tot ho vigila. (El Gran Germà seria dècades després, aquesta història ja la coneixem, un programa tristament exitós). El mes de gener de 1984, alguns diaris publicaven un resum dels minuts que la televisió pública espanyola havia dedicat l'any anterior al Govern espanyol, i els contrastaven amb el temps dedicat a l'oposició. Poc després, el 1989, van aparèixer els blocs informatius electorals, ara ja no dedicats a propaganda, sinó també a informació electoral. L'any 1996, el Sindicat de Periodistes de Catalunya va denunciar que els blocs informatius electorals trenquen amb el dret a informar segons criteris periodístics. A partir de llavors, les denúncies són constants, i cada vegada més periodistes es queixen de viure encotillats en un cronòmetre. Enguany, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha presentat una demanda davant del Tribunal Europeu dels Drets Human

La Vella Quaresma és una senyora gran, amb dos braços, set cames, nas gros i peus petits, cada un amb una sabata diferent. A una mà, porta un bacallà i, a l'altra, un cistell de verdures. Ni l'abundància de cames, ni les verdures, ni el bacallà sec ens han d'enganyar. La Vella Quaresma representa l'abstinència i el dejuni obligatoris, la penitència, vaja, abans de la Pasqua, la Mona i el corder. Cada setmana, des de que apareix el dimecres de Cendra, li cau una cama. Quan ja no en queda cap, donem per tancada la quarantena magra. No és temps de Quaresma, ni de Castanyera, però sí és temps magre. Tan magre que el vell es fa més vell, i cada dia fa més nosa. La Vella Quaresma és com la vella política: carregada d'anys i de cames. La vella política és com la Vella Quaresma, que s'ha de cremar perquè arribi un temps nou. Tal dia com avui, quan en queden menys per al 27, la vella política ha perdut alguna cama, s'aferra a les arengades i al bacallà sec, i amaga q