Les coses de la Susanna Barquín

Només fem que parlar de reis i de conflictes entre reis, i la història deu ser més coses que els entreteniments dels reis d'un costat i d'un altre. El professor de Socials va riure, i em va etzibar que la Història no la feien les persones anònimes. Crec que no vaig saber contestar, almenys no recordo com me'n vaig sortir. Només tenia quinze anys, i l'exabrupte va sortir sense mala intenció, perquè tenia i tinc la sensació que aquelles batalletes eren massa llunyanes. Anys després, vaig assistir a altres classes on els reis i les aliances o les enemistats entre corones ja no eren protagonistes gairebé únics del pas d'una època a una altra. El preu de la sal o del blat, la legislació vigent en cada moment, les desobediències, les relacions de poder o els corrents d'opinió organitzats prenien espai a les intrigues de palau. Imagino que la Història, com la vida, és allò que passa mentre fem una altra cosa. I em pregunto si en algun lloc hi ha una persona corrent que

Opció 1: El preocupa gaire el gran nombre de joves que estan sense feina? Sí. I el preocupa gaire també l'augment de la delinqüència juvenil? Sí. Troba que falta disciplina a les escoles públiques? Sí. Pensa que els joves acceptarien un cert grau de lideratge i d'autoritat? Sí. Que són capaços d'acceptar el repte? Sí. Estaria a favor de restablir el servei militar? Jo diria que sí, em sembla. Sí o no? Sí. Opció 2. El preocupa el perill d'una guerra? Sí. El preocupa la carrera d'armament? Sí. Troba perillós donar armes als joves i ensenyar-los a matar? Sí. Troba malament obligar a la gent a utilitzar armes si ells no ho volen? Sí. Vostè s'oposaria al restabliment del servei militar? Sí. Si TV3, la teva o la nostra, reposa una altra vegada Si, ministre , aquella sèrie britànica que ens va ensenyar què volen dir ironia i sarcasme, recordarem el diàleg que he reproduït, i també que els resultats de les enquestes es poden cuinar com una cassola de tros o una catxipan