L'altre dia, parlàvem d'aquells temes recurrents com la llengua i les obres d'art del litigi. Diu que els anglesos parlen del temps a tota hora, i els meus contertulians i jo parlem del temps a vegades, i a tota hora de llengua. Malalts de llengua, diu algú, i podria ser, ben bé podria ser així, com una malaltia d'aquelles que no es fan notar, que no necessiten anar a cal metge cada setmana, ni es curen, ni condicionen la vida. Crec que tampoc no fan nosa, perquè tampoc no és que apareguin granissades a la pell per un accent mal posat, ni esternudem per una geminada de més, que això ho deixem per als detallistes. És una malaltia que, simplement, acompanya al llarg del dia. Com que una cosa porta a l'altra, i com que mai no hi ha prou consciència de les raons d'un mot, van aparèixer a la conversa Lamban i també lamban. Lamban es diu l'actual president d'Aragó. Molta gent com jo l'ha descobert arrel de la trobada que va tenir amb Miquel Iceta per fer q
Territori Ponent Territori Franja