Les coses de la Susanna Barquín

Tu rai va anar a beure aigua al riu, amb tant mala sort que se'l va emportar el corrent i es va ofegar. La gent que el va veure encara li va dir tu rai que no patiràs set. Aquesta història, que recordava més llarga – segur que me n'he menjat una part – la contava mon jaio quan algú deixava anar l'expressió tu rai en qualsevol context. Fa temps que tinc ganes d'imitar-lo, i utilitzar la mateixa anècdota del pobre tu rai, però em trobo que ja ningú no utilitza rai, ni tu rai, sinó cap problema els lletraferits, o això és lo de menys els que donen cops de peu a tort i a dret. Hi ha expressions i frases que han quedat oblidades en un parell de dècades a tot tirar. Curiós que hagi coincidit amb l'extensió de la normalització lingüística. Potser també ha coincidit amb l'accés massiu a mitjans de comunicació de tota mena, i vés a saber què més. No deixa de sorprendre'm, però, que, com més normalització més pobresa lingüística, encara que no hi hagi una correlació p

Rosalind Franklin va ser una investigadora anglesa de primer nivell. Parlava de manera directa, mirava als ulls amb impaciència i treballava de forma incansable. El 1953, el seu col·lega Wilkins, tímid, de poques paraules i amb tendència a evitar el contacte visual, va ensenyar a James Watson la fotografia 51, una imatge que va prendre amb raig X l'equip de Franklin i que confirmava l'estructura de doble hèlix de l'ADN. Wilkins i Franklin no es portaven bé. És probable que Franklin menystingués a Wilkins, i se sap que Wilkins l'acusava d'actuar amb aires de superioritat. El cert és que James Watson i Francis Crick van aconseguir l'informe confidencial de Rosalind Franklin sobre el model helicoidal, i van publicar, juntament amb Maurice Wilkins, els avenços que apuntava Franklin. L'any 1962, Watson, Crick i Wilkins van rebre el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina, i no van fer cap esment a Rosalind Franklin, que havia mort 4 anys abans. Hem de dir que aquest