Les coses de la Susanna Barquín

Hi havia un temps en què pensàvem que els llibres gruixuts, amb conceptes abstractes i propostes que calia estudiar més que llegir, eren propis de països de clima fred. Desconec si aquesta llegenda encara és viva, però no m'estranyaria gens. Els mediterranis teníem aquesta creença, fonamentada en una barreja de complex d'inferioritat, mandra i trajectòria literària dels nostres, més donats al pensament senzill i, sobretot, a la poesia. Amb el temps, vam descobrir que hi ha pensadors i escriptors frívols i profunds a tot arreu, faci fred o calor, comptin versos o oblidin els punts. Vam descobrir també que els professors, quan sabien alemany, patien un impuls irremeiable de fer ostentació del domini d'aquella llengua. Alguns ens vam atipar de sentir que Werden significava voluntat però també esdevenir, i, per tant, portava inherent un concepte dinàmic de la voluntat que vindria a ser com una voluntat de ser que, alhora, esdevé. No sabíem – jo encara no sé – quina diferència

Llegia l'altre dia que un somni es transforma en un objectiu quan marquem data al calendari. Segur que establir un moment en el temps serveix per a començar a concretar i a treballar perquè aquell somni pugui ser una realitat. Tanmateix, hi ha un aspecte més rellevant encara, i és el desig. Ja ho diuen: vigila amb el que desitges, perquè es podria complir. Somnis, desigs, metes, objectius, propòsits són paraules que inclouen dinamisme i energia, però no signifiquen el mateix. El desig és la força que empeny a fer o a imaginar un somni a tocar dels dits, i és també l'impuls que impel·leix a mantenir la tenacitat per a no defallir quan les coses es torcen. Els objectius serien somnis amb data, si, i també passats pel turmix del raciocini. Els somnis tendeixen a ser abstractes, eteris. Els objectius són assequibles, encara que siguin grans i a llarg termini. Les metes són objectius d'anar per casa. Els cal també un polsim d'il·lusió, un grapat de desig, un saltejat d'e