tag:blogger.com,1999:blog-7115761155718463702012-01-25T13:12:00.706+01:00Recopilació d'articles publicats aquí i allàSusanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.comBlogger781100tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-75817010552201127162012-01-25T13:12:00.000+01:002012-01-25T13:12:00.714+01:00

Benvolguda senyora vicepresidenta del Govern espanyol, o Soraya, com li diu tothom, escric aquestes lletres per felicitar-la per la manera de despatxar les crítiques a la decisió d’assumir el càrrec que ocupa 10 dies després de ser mare. Quan vaig llegir l’entrevista que va publicar una revista digital a mitjans del mes passat, vaig somriure: “jo vaig prendre aquesta decisió amb qui l’havia de

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-87065320306755886672012-01-11T11:36:00.000+01:002012-01-11T11:36:28.342+01:00

A les voltes de Nadal, vaig anar amb el meu home al dinar anual de la Casa de Fraga a Barcelona. Com que vam arribar justos de temps, de seguida vam seure on tocava, davant per davant d’un matrimoni jubilat. Vam fer les presentacions de rigor, i ella em va preguntar de quina casa era. Vaig haver de tirar de la memòria familiar per traslladar-me a una explicació de 50 anys enrere, perquè aquella

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-35707251460422517982011-12-27T14:01:00.000+01:002011-12-27T14:01:22.912+01:00

El Conseller Mascarell ha anunciat una ofensiva en defensa del català, a partir de 2012 – a tocar, tocar –, que inclou un pacte simbòlic amb l’Estat, en paral·lel al pacte fiscal. Bé. Confesso que m’estimula més l’anunci d’un possible Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 2014. No per la data, sinó perquè de tant en tant cal que la llengua sigui objecte de reflexió, més enllà de

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-32862674283631317922011-12-15T09:52:00.000+01:002011-12-15T09:52:05.664+01:00

Les converses d’autobús són sorprenents, perquè, envoltades de cares desconegudes, sense forma, sembla que les paraules es tornin anònimes, fins i tot invisibles. En diferents recorreguts, he sentit com es trencava una parella per telèfon mòbil, he parat l’orella a crítiques ferotges contra algú altre, un amic, un parent, un cap, un encarregat. He sabut quina orientació política tenen molts

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-30242961658619788612011-11-28T11:18:00.001+01:002011-11-28T11:22:55.666+01:00

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-19343760896860642942011-11-14T11:14:00.001+01:002011-11-14T11:15:04.656+01:00

La vigília de la Castanyada - que no s’enfadin el bisbes italians, sobretot! - el món va arribar als 7 mil milions de persones, i això vol dir que de cada mil habitants del planeta, 1,1 és català, o, per fer-ho rodó i no comencem a esquarterar la gent, de cada 10 mil terrícoles, 11 paguen impostos (o no) a Catalunya. El pes relatiu s’incrementa, i ha augmentat el 10% en l’última dècada, així que

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-37261431233500665572011-10-31T12:00:00.001+01:002011-10-31T12:00:30.054+01:00

Un dels escrits que més vegades he llegit ha estat el Metàleg Per què es desordenen les coses, de l’antropòleg Gregory Bateson. És planer, senzill i, alhora, profund, perquè les reflexions que hi conté m’acompanyen durant una bona temporada i en molts contextos. Una filla pregunta al seu pare per què les coses es desordenen, si sembla que no hi hagi ningú que es dediqui a remoure-les, sinó més

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-77416439531318593642011-10-18T17:29:00.001+02:002011-10-18T17:29:11.871+02:00

El curs escolar 2000-2001 es va iniciar a la Franja amb un projecte nou, que tenia com a objectiu posar a l’abast dels professionals de l’ensenyament un banc d’activitats culturals en català. Escriptors, músics i altres artistes, tallers, conferències i exposicions eren algunes de les propostes que podien utilitzar els docents per acostar les manifestacions culturals de les comarques

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-75713168218248935912011-10-04T08:00:00.000+02:002011-10-04T11:03:17.589+02:00

Una vegada em van demanar que escrivís quatre paraules sobre el meu amic Anton Abad, cantautor de Saidí i pagès, o viceversa, que tant se val. És fill de la boira, de la terra aspra i esquerpa que obliga a viure en l’anhel constant. No hi vaig haver de pensar gaire, perquè, d’alguna manera, parlava de somnis i de resignacions compartides. L’Anton escriu i canta cançons de frontera, de llindar de

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-2820153595228299122011-09-20T07:30:00.000+02:002011-09-20T09:03:24.127+02:00

La reducció en cuina consisteix a concentrar un líquid, per exemple vi o vinagre, que s’espesseix a foc intens o lent, segons el sabor que es busqui. A vegades també es parla de glaça, que és aquell suc caramel·litzat que queda a la cassola després de rostir carn o peix. La reducció potencia el sabor del líquid, i es pot utilitzar per amanir altres plats. És un procés similar al mètode científic

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-16737654328589592062011-09-05T10:59:00.002+02:002011-09-05T10:59:53.190+02:00

Ocupada, però no massa, en la qüestió sobre si és més glamurós prendre un Manhattan en un pub prefabricat o sortir al carrer a fumar, llegeixo el manifest que va publicar Le Nouvel Observateur, i que van reproduir diaris de tot el món: “Nosaltres, presidents o dirigents d’empreses, homes o dones de negocis, financers, professionals o ciutadans rics, volem la instauració d’una contribució

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-85594080390111186412011-08-22T07:51:00.001+02:002011-08-22T10:54:00.372+02:00

Avui és l’últim dia de vacances. Realment, i per ser estrictes, les vaig acabar divendres, però formo part de la munió de persones que allarguen fins al cap de setmana la percepció de parèntesi amb la normalitat. Ara toca matinar, abandonar les xancletes i els pantalons curts, els vespres amb una copa de vi a la fresca i la intensitat de les hores en família. Les vacances acaben just quan la

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-10035844246789486762011-08-20T10:41:00.001+02:002011-08-22T10:46:35.666+02:00

L’altre dia em vaig assabentar que al Japó tenen un terme per descriure les persones que no toleren el menjar ni el beure massa calents. Els diuen nekojita, que vol dir, literalment, llengua de gat. Tots els occidentals tenim llengua de gat, segons els japonesos, perquè el nostre paladar és sensible, i ens estimem més les menges temperades. També és cert que, al país del sol naixent, quan diuen

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-18253031888125221782011-07-25T08:52:00.000+02:002011-07-25T08:52:31.045+02:00

Els anys que en comptes de crisi hi havia misèria, les dones van inventar la trampa, un record d’infantesa que sobreviu en algunes taules – a la meva, sense anar més lluny. La truita amb trampa va ser un enginy per allargar les menges elementals quan eren escasses. N’hauria de dir cuina creativa d’allò que feien les nostres jaies – o padrines – però ara la creativitat sembla un espai reservat a l

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-54470609742363590172011-07-11T08:41:00.001+02:002011-07-11T08:42:00.997+02:00

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-66972929078168905882011-06-27T08:00:00.001+02:002011-06-27T08:46:19.134+02:00

Imagino algú que ha sortit a comprar el diari, cap a les 10, perquè és diumenge, i no cal matinar. A casa, espera un esmorzar relaxat, acompanyat de la lectura dels titulars i alguns articles que criden l’atenció. Al costat, a la taula amanida amb cafè i torrades, algú altre fa un cop d’ull al suplement dominical. Després intercanviaran lectura. Penso en algú assegut al sofà, que passa fulles

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-20441180841551041142011-06-13T19:08:00.001+02:002011-06-14T11:09:56.781+02:00

Era en un hotel de Xian, la ciutat de l’espectacular jaciment on es troben els Guerrers de Terracota. Havia anat al lavabo i vaig tirar de la cadena, però, com si m’hagués convertit de cop i volta en el Peter Sellers de The Party, l’aigua va començar a vessar pels costats del vàter, sense control, i a mi em va quedar cara d’espant. Una neboda meva, al cubicle del costat, xisclava perquè un rierol

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-44553135802839440632011-05-30T15:00:00.001+02:002011-05-30T15:59:11.498+02:00

Menjar, diuen, és una experiència sensorial multidimensional. Per això, quan les meves filles diuen mama, tinc gana, jo els demano que parlin amb propietat: noies, no sigueu tan vulgars, digueu que desitgeu gaudir d’una vivència complexa dels sentits. I això és el que vaig fer fa uns dies, arran de la invitació per assistir a la presentació del Caragol Tour a Barcelona, conegut científicament com

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-22332671961656830112011-05-16T08:00:00.002+02:002011-05-16T11:02:52.633+02:00

Una amiga m’ensenya fotos d’un viatge a Sant Petersburg. N’hi ha algunes de l’Hermitage, el gran museu que va incorporar el Palau d’Hivern dels tsars i una immensa col•lecció d’obres d’art. Em captiva una d’una pintura i li pregunto de qui és. No ho sap, però confessa que a ella també li va agradar molt. Per sort, en l’era de la informació, amb perseverança i una mica de paciència, tot és

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-23317987887562275612011-05-05T19:28:00.001+02:002011-05-05T19:28:00.318+02:00

La Yasmin Davidds és una autora d’èxit i una de les veus més influents entre la comunitat llatina dels Estats Units. Filla d’immigrants, la seva vida és similar a la qualsevol dona criada en un barri hispà de Califòrnia fins que es desfà, a poc a poc, de les lloses d’una educació basada en l’abnegació. Tots els obstacles i les desgràcies que ha salvat al llarg dels anys, diu, han tingut com a

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-36052720546449908432011-04-26T19:10:00.001+02:002011-04-26T19:10:51.297+02:00

He llegit que hi ha un astrònom rus, Leonid Sokolov, que vaticina que, tal dia com avui, d’aquí a 25 anys, un meteorit de 25 milions de tones i 270 metres de diàmetre pot impactar amb la Terra i engegar-ho tot a dida. La projecció del científic es basa en càlculs de la NASA. L’agència nordamericana no dóna gaire importància a aquest resultat desastrós, perquè, afirmen, la probabilitat és d’un

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-66443801084470959572011-04-26T19:08:00.003+02:002011-04-26T19:08:54.398+02:00

Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien al bosc. Un llop emprenyador els empaitava a tota hora, i per això van decidir fer-se una casa. El petit, un gandul, se la va fer de palla. El mitjà, treballador però no gaire, de fusta. El gran, en canvi, es va esmerçar en una casa de totxo amb xemeneia, i tant li va fer si podia jugar o no, la qüestió era treballar en un bon refugi. En una

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-31834376659171483892011-04-26T19:08:00.001+02:002011-04-26T19:08:12.479+02:00

Una nit, una festa d’alta volada, amb tot de gent elegant, celebrant alguna cosa, ves a saber què, i entre la multitud, una senyora que, de ben segur, no pertanyia a aquest maleït 45% de població femenina que pateix d’incontinència urinària, perquè si no, hagués posat remei abans. La cosa és que, entre copa i copa, va i l’esfínter davanter de la senyora es rebel•la, i un líquid groguenc amenaça

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-39614071325603702792011-04-26T19:07:00.005+02:002011-04-26T19:07:51.428+02:00

L’altre dia vaig viure el primer patiment de la meva filla petita. Té dos anys i mig, i es troba en ple procés de transició del bolquer al bací. Era al vespre, just abans d’anar al llit. S’asseia i s’aixecava de la gibrella compulsivament, jo era davant seu, i l’agafava per la cintura i l’abraçava cada cop. Tenia la mirada desorientada i una expressió de pànic que va evolucionar cap a la sorpresa

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-35155519430782630152011-04-26T19:07:00.003+02:002011-04-26T19:07:32.167+02:00

Proveu de dir “glocal”, així, amb èmfasi en la primera síl•laba. A que sembla que estigueu fent gàrgares? Jo ho faig quan em rento les dents: omplo la boca d’aigua i gloooocal! Després em miro a l’espill, amb un somriure que no ho és, per veure que no m’hagi deixat cap resta sospitosa, i llavors em sento refermada culturalment. Perquè això vol dir glocal, ser un mateix en un món que tendeix a la

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-50564759029020934202011-04-26T19:07:00.001+02:002011-04-26T19:07:14.231+02:00

Em va trucar un conegut perquè volia que li donés un cop de mà en un tema professional. Va proposar que quedéssim per dinar, i vam acordar un dia que ens anava bé a tots dos. Us diré que a mi no m’agraden els àpats tipus reunió, perquè dinar, o sopar, mereixen una atenció que es desvia quan les converses no són de l’alçada de la cuina, amb afers aliens al plat, però com que també sóc voluble, sóc

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-35429075428749038032011-04-26T19:06:00.005+02:002011-04-26T19:06:54.118+02:00

La infanta Margarida va ser una peça important en les negociacions polítiques entre Àustria i Espanya fa més de 350 anys. Velázquez la va pintar des de ben petita, perquè el seu oncle i promès, l’emperador Leopold I, veiés com creixia. La Menina va ser emperadriu per matrimoni, i si el seu germà Carles II hagués mort infant, hauria estat reina per dret de successió. Va ser objecte de desig dels

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-68618996748599748352011-04-26T19:06:00.003+02:002011-04-26T19:06:34.728+02:00

Quan érem petits, no ens podíem banyar fins dues hores després d’haver dinat, i, amb una mica de sort, això passava a les cinc de la tarda. Sempre havia pensat que era una estratagema dels pares per fer la migdiada, una astúcia pactada i generalitzada, perquè tota una generació vam haver de renunciar a jugar a l’aigua en la franja que més venia de gust: la prohibida. Encara hi ha molts que ho

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-3351687496441970782011-04-26T19:06:00.001+02:002011-04-26T19:06:15.277+02:00

Hi havia una vegada un rei juganer que va plantejar un enigma als tres consellers savis que tenia. Si l’encertaven, continuarien amb la feina, si no, la perdrien. El rei va posar els tres savis en filera índia, i els va ensenyar tres barrets blancs i dos de negres. Posaria un barret a cada cap, de manera que només poguessin veure el barret que portava el del davant: el primer savi no veuria cap

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-91046001083430757412011-04-26T19:05:00.003+02:002011-04-26T19:05:54.146+02:00

Sóc miop des de que tenia set o vuit anys, i en fa més de trenta-cinc que no hi veig a qualsevol distància. Per entendre’ns, tinc una visió curta de les coses, i per al mig i llarg termini necessito una pròtesi que m’ajudi a reordenar la llum. Les ulleres m’han facilitat el gaudi d’un punt de vista més enllà del context immediat, i han arribat a formar part del meu cos, de mi, de la mateixa

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-76913069034849252162011-04-26T19:05:00.001+02:002011-04-26T19:05:13.885+02:00

Un matí de primavera, em barallava amb la meva filla gran - en aquells moments única i petita - perquè s’acabés l’esmorzar, portar-la a l’escola i arribar al despatx a una hora prou prudent perquè no em sortissin els colors. Enmig del caos, va sonar el telèfon mòbil i una veu femenina es va presentar: era una editora de Saragossa que volia que participés en un festival de poesia. Per festival el

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-80585704607911349982011-04-26T19:04:00.005+02:002011-04-26T19:04:48.389+02:00

Portava un vestit de diumenge, encara que no ho fos. Era festa, això sí, festa major, per ser més exactes. Americana fosca, pantalons foscos, massa llargs, tan llargs que descansaven, més aviat badallaven sobre les sabates. Camisa blanca, un pèl gran per al cos escàs que embolicava, i una corbata de cerimònia excessiva, brillant, passada de moda. Semblava ben bé un candidat a model del

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-17402278176709736302011-04-26T19:04:00.003+02:002011-04-26T19:04:27.908+02:00

Per raons que no venen al cas (no perquè em negui a compartir la meva intimitat, sinó perquè seria massa llarg d’explicar), porto setmanes amunt i avall a la recerca d’un indret tranquil on teclejar lletres que, llegides, siguin intel•ligibles, i, si pot ser, que formin paraules i frases harmonioses (això és molt demanar, ja ho sé, però no s’ha de defallir en l’intent). La cosa és que no tinc

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-85001125897707492011-04-26T19:04:00.001+02:002011-04-26T19:04:06.952+02:00

Rebo un noticiari que explica la història d’una noia, la Vanessa, que ha conegut un noi, Mario, en un local de Madrid, i n’ha perdut el número de telèfon. La Vanessa grava un vídeo per demanar si algú li pot facilitar el contacte del noi, el penja a Youtube i l’enllaça a un perfil de Facebook creat exprés. Explica que es diu Mario, morè i amb ulls clars, i comenta que condueix un cotxe d’una

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-51582152892002231692011-04-26T19:03:00.001+02:002011-04-26T19:03:20.434+02:00

Estic asseguda en un butaca anatòmica que déu valdre 15 mil euros. Tinc la boca ben oberta i no puc tancar-la ni empassar saliva, perquè m’han bloquejat la mandíbula amb una mena de blandi blub que no s’estira gaire, enganxat entre dents i queixals. Porto un tub que aspira les secrecions acumulades a sota de la llengua, perquè, de veritat, que no puc tancar la boca. No sé on mirar. Hi ha un llum

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-62116980184749374392011-04-26T19:02:00.001+02:002011-04-26T19:02:38.839+02:00

Poso un gat viu en una capsa opaca d’acer, acompanyat d’un comptador Geiger i una substància radioactiva, i m’asseguro que el gat no pugui tocar res. Marco el temps: una hora. La substància radioactiva tendeix a decaure, però no tinc cap seguretat que ho faci, així que pot ser que hi hagi algun àtom que es desintegri i emeti radioactivitat o no. Si es desintegra, el comptador Geiger activarà un

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-1684385468521170562011-04-26T19:01:00.003+02:002011-04-26T19:01:27.442+02:00

Fa un parell de mesos, va aparèixer al mercat un nou cercador web que va revolucionar qualsevol concepte que tingués qualsevulla persona sobre el que ha de ser un cercador. Al contrari que Google, Inframutt, que així es diu la criatura, presenta els últims resultats, els menys rellevants, els menys populars i els menys importants. Inframutt, una eina inútil es miri com es miri, es publicita com

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-62834572357051753762011-04-26T19:01:00.001+02:002011-04-26T19:01:08.249+02:00

Un matí, una tarda, un migdia - sembla que això passa a qualsevol hora - quan a primera vista les coses són al seu lloc i la vida proporciona tantes satisfaccions com pot, que tampoc no cal demanar la lluna, arriba des del fons més profund de les entranyes una sensació freda: em faig gran sense adonar-me’n. I ara a què ve això? Tinc dues alternatives, penso, endinsar-me en el camí de la reflexió

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-30965635115954218352011-04-26T19:00:00.005+02:002011-04-26T19:00:45.090+02:00

L’altre dia, un conegut es va fer una ressonància magnètica després d’un accident lleu. La prova no tindria més interès si no fos que li van detectar un tros de metall al turmell. Li van preguntar si en algun moment de la vida li havien incrustat alguna pròtesi, i en dir que no, que mai ningú no havia manipulat res de res del cos, va aparèixer en l’horitzó la voluptuosa i flamant dimensió

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-66161508040560778222011-04-26T19:00:00.003+02:002011-04-26T19:00:22.886+02:00

Una setmana dedicada a la meva persona. Quin plaer! He anat a la perruqueria, a arreglar-me el color, i he deixat que el perruquer fos creatiu amb el cabell. M’han depilat, m’han fet una neteja de cutis, pedicura, manicura i, finalment, un parell de sessions d’UVA, per agafar bon to. He cuidat també l’alimentació: fruita i verdura abundant, més peix que carn, res d’àpats flatulents, molta aigua i

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-50517534749322048642011-04-26T19:00:00.001+02:002011-04-26T19:00:01.234+02:00

Mentre escric això, plou. A bots i barrals. Em temo que també plou mentre algú ho llegeix, perquè la previsió del temps així ho anuncia. Ha plogut tant enguany, que em torno aquosa per moments. No sé si s’encomana, ni si és greu, tampoc no sé si és un estat permanent, al que m’hauré d’acostumar, o és passatger. Ja ho veurem. Diuen que els temperaments aquosos, com ara jo, no són aigualits, que

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-40521631050449614672011-04-26T18:59:00.003+02:002011-04-26T18:59:34.183+02:00

A casa hem fet corder per dinar, per allò de les tradicions. Ens agradar conservar els bons costums, alimentar-los i adelitar-nos-hi amb la sana intenció de retenir a la memòria un instant de satisfacció. Els altres, els mals costums, en canvi, els mirem d’eliminar o, si són inevitables, procurem que ens destorbin el mínim possible. A casa som gent compromesa. Creiem fermament que la finalitat

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-23381123838818016282011-04-26T18:59:00.001+02:002011-04-26T18:59:12.001+02:00

Fa un quants milions d’anys, una dona es va posar dempeus i va esgalgar a córrer amb la canalla cap a la cova. Plovia a bots i barrals, i feia un fred que pelava, així que la bona senyora, patidora com una mare, va deixar que l’homo sapiens continués amb l’evolució de l’espècie al ritme que cregués oportú, i, cames ajudeu-me, va arribar al refugi amb els xiquets a coll. I així va ser com va

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-8411134063789076002011-04-26T18:58:00.001+02:002011-04-26T18:58:47.541+02:00

Aquesta primavera, que no és anticipada – ho sento per la Pausini -, TV3 ens ha regalat una sèrie de reportatges que planen sobre allò que se’n diu el món agrari, el recullen de la mirada bucòlic – victimista tradicional i el porten de pet al segle xxi. Cada diumenge al vespre, hi ha una sorpresa i, de tant en tant, algun freaky esmunyit. Tot va començar el dia que la pubilla del Casal Català de

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-48545471393916632532011-04-17T19:35:00.000+02:002011-04-28T17:09:46.741+02:00

L’avi Esteve va explicar al mestre que l’Estevet volia ser botiguer, com el pare, com l’avi, com el besavi, com tota la família, i que no li havia d’ensenyar gaires coses, perquè distreuen del negoci. Que aprengui poc, li va demanar, però que aprengui pràctic. Amb les quatre regles n’hi ha prou: sumar i multiplicar. A restar i a dividir, no cal que l’ensenyi, mestre, que restar i dividir ja és un

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-69403898083031102722011-03-29T17:40:00.000+02:002011-03-29T17:40:00.513+02:00

Si creia que coneixia amb profunditat el racó preferit de casa, el bany, anava ben errada. Hi ha milers de petits detalls que se m'escapen, i que la convivència descobert. Recordo el primer dia, quan ens vam conèixer, només de veure'l, vaig saber que havia de ser meu, i si algú hagués preguntat la raó, no hagués pogut desenganxar els llavis per respondre alguna cosa amb sentit. Confesso que

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-3228911212227608422011-03-06T19:09:00.000+01:002011-04-28T16:48:13.990+02:00

Un amic meu amenitza l’estona amb una teoria sobre les relacions de parella i les ideologies. Deixo que s’esplaï sense interrompre’l amb detalls insignificants, com ara què carai té a veure la política amb el festeig, perquè entraríem en l’acudit fàcil, i l’escolto amb atenció. És més senzill, diu, tractar amb una dona conservadora que amb una de progressista. Quan la conservadora s’enfada perquè

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-67039808608970192682011-02-21T19:03:00.000+01:002011-04-28T16:46:45.231+02:00

Sona el telèfon durant una bona estona, per sort, perquè a la senyora li costa d’arribar. S’hi atansa molt a poc a poc, amb l’ajut d’un caminador que li fa més fàcil el transport del cos, ara un peu, ara l’altre. Quan agafa l’aparell i contesta, una veu argentina es presenta i li explica l’oferta fantàstica de tarifa combinada d’ADSL, mòbil i fix. L’àvia fa temps que sap que ADSL és alguna cosa

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-78639710527790790272011-01-24T19:02:00.000+01:002011-04-29T11:41:58.765+02:00

Vaig ser alumna del poeta José Maria Valverde durant dos anys, i, com a molts dels que vam ser-ho, l’escoltava amb respecte, m’atreviria a dir que reverencial. Déu semblar paradoxal, si més no sorprenent, que mirés d’ensenyar-nos a llegir i a escriure quan estàvem en el tram final de la carrera. No sé quants en vam aprendre o ens vam quedar a mitges, perquè fins que no el vaig conèixer no vaig

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-78429154324599134122010-03-08T18:55:00.000+01:002011-04-28T17:05:34.598+02:00

L’estadística (aquella ciència que diu que si jo menjo dos pollastres i tu cap, mengem un pollastre cada un) es dedica a esbrinar seqüències regulars de comportament en qualsevol olla de grills. Que ningú no dubti que trobarà sèries repetides de combinacions de dues variables per estrambòtiques que semblin. I que les representarà amb números i també amb corbes que després es poden pintar de

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-46056759219860213112009-12-06T20:59:00.002+01:002009-12-06T20:59:36.143+01:00

Abans creia que la gent gran caminava encorvada per l’edat. Ara sé que això són ximpleries. Passa que al llarg de la vida ens carreguem de pesos que s’acumulen a les espatlles, i que es fa complicat recuperar aquell posat dels xiquets, tan innocent i lleuger. Fa uns dies li deia al meu home que se’ns more molta gent, va ser després d’un silenci. Feia una estona que ell m’havia donat a llegir l’

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-39899602927683349892009-12-06T20:58:00.000+01:002009-12-06T20:58:47.064+01:00

Una dita ben antiga, més lladre que Serrallonga, es va recuperar a ca meua gràcies a una sèrie que TV3 va emetre fa uns mesos. I no perquè la diguessen a la tele, no perquè arribés des de Barcelona, sinó perquè la sèrie va servir per recuperar la memòria perduda, el record de paraules i frases que s’havien esvaït en el temps i en una llengua deixada de la mà de Deu. Filòlegs i lingüistes de

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-22323475632729593062009-12-06T20:56:00.000+01:002009-12-06T20:56:37.431+01:00

Els últims mesos, s’ha posat en marxa una pàgina web de promoció de Catalunya que es va inaugurar com a “Hazte fan de Catalunya”, perquè només es podia consultar en castellà. Després de rebre moltes queixes, el departament de la Generalitat competent (o no?), dirigit per ERC, va ampliar les opcions lingüístiques, de manera que s’hi pogués accedir en alguna de les llengues oficials de l’Estat

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-68108978228367548252009-08-27T23:13:00.003+02:002009-08-27T23:15:09.234+02:00

Mon jaio explicava moltes anècdotes, i una de ben graciosa – no he sapigut mai si era real o inventada – passava en un entorn militar. Algú en càrrec demanava pel número “ocho”, i no eixia ningú; mon jaio li va preguntar al del costat, que també era de Fraga, si no era ell, i l’altre li va contestar que no, que ell era el vuit no l’”ocho”. També tenia anècdotes que es referien a dies passats a

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-88734691911371869672009-07-26T23:09:00.000+02:002009-07-26T23:11:35.317+02:00

He rebut un email de noreplay@mcdonalds.es que em convida a omplir una enquesta de satisfacció per a la millora dels productes i serveis de Mcdonalds. Cada vegada el fhising és més sofisticat. Sé que el remitent no és Mcdonalds, perquè no en sóc client, i Mcdonalds em respecta, sap que som dos móns paral•lels. D’acord, hi he tret el cap en dues ocasions, sempre a l’estranger i per raons de força

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-749831392436061642009-07-26T23:04:00.000+02:002009-07-26T23:08:12.010+02:00

La vida és una sorpresa, tenia raó el Gato Pérez. Si no em passés la vida veient TV3 – a vegades també Tele 5, però, ep! programes seleccionats, CSI, per exemple – sabria què carai és això del Grand Prix. M'he hagut de documentar, cosa que no passaria si fes un cop d'ull a canals d'entreteniment de tant en tant. Ara ja sé que un programa de la Primera, que al seu dia va presentar l'inefable Ramon

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-87881813267957832312009-07-26T23:02:00.001+02:002009-09-10T22:47:38.265+02:00

Si haguéssem crescut en un país normal, vull dir sense censures lingüístiques, llargues dictadures i ganes d'embolicar la troca, haguéssim sabut abans que El Temps de les Cireres és una novel·la amb la qual Montserrat Roig va guanyar el Sant Jordi de 1976. És també un nom ben escollit per un motiu literari que arriba al tercer any de vida a Seròs, un poble del Segrià ben vinculat a Fraga i al

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-26781397464060411112009-07-26T22:57:00.000+02:002009-07-26T23:02:22.040+02:00

El 19 d'abril, la Comissió per la Dignitat, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Associació Catalana d'Actors i Directors aplegaran (segurament ja han aplegat quan ho llegiu) un munt d'improperis elaborats per l'ocasió per diferents escriptors, i llegits en alguns casos pels mateixos autors, i en d'altres per actors. La convocatòria és al llapis del Passeig de Gràcia de Barcelona, on

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-90237360677083629352009-07-26T22:54:00.000+02:002009-07-26T22:57:19.111+02:00

Ara que commemorem els 25 anys del "gol de Señor", a punt d'acomplir 25 anys de la Declaració de Mequinensa (perdoneu-ne l'associació), i segur que enmig d'altres efemèrides més o menys properes, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa ha estirat les orelles a les autoritats espanyoles per la falta d'un marc jurídic específic que promogui i protegeixi el català i l'aragonès a l'Aragó.

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-87010118314959732772009-07-26T22:50:00.000+02:002009-07-26T22:53:28.639+02:00

Segons notícies que apareixen a diferents mitjans de comunicació, l'Ajuntament de Fraga té la intenció d'enderrocar la zona antiga de nínxols del cementiri municipal, on hi ha enterrats personatges il·lustres de Fraga, com ara Domingo M. Barrafon, Marià Cortillas, Miquel Allué o la família Sudor. Tal com afirma Valerià Labara, estudiós de la figura de Domingo M. Barrafón i d'altres il·lustres de

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-42335755450098540482009-07-26T22:46:00.000+02:002009-07-26T22:50:08.627+02:00

Novament som al mig d'un debat polític, o politicastre, sobre una possible llei que reculli la realitat lingüística d'Aragó, minoritària, majoritària, simpàtica o antipàtica, ambiciosa o gasiva, o el qualificatiu que millor convingui a l'interès del lector. Perquè, en realitat, d'això es tracta, de l'interès del lector. Som en temps de confusió, de barreja deliberada entre el substantiu i

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-81778559583869422732009-07-26T22:41:00.000+02:002009-07-26T22:45:55.098+02:00

Vés per on, han sortit a la llum un munt d'intel·lectuals signataris d'un manifest per la comuna que potser hauria de titolar-se "La ignorància és lliure" o "Pel dret a la incultura". I ho dic perquè l'he llegit, i els intel·lectuals que el van parir (el manifest) reclamen que qui no vulgui aprendre una llengua cooficial diferent del castellà ha de tenir el dret a no fer-ho. Bé… potser s'estimen

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-51686277582725328082009-07-26T22:37:00.000+02:002009-07-26T22:41:00.378+02:00

Com que segur que hi ha algú que no ho sap encara, ho faig públic: el desembre va nàixer la meva filla Clara. Reconec que sóc persona de costums, i per aquesta raó i no cap altra les meves filles naixen el darrer mes de l'any. Ho faig públic per si de cas algú m'ha trobat a faltar.Des de l'últim Ababol, hi ha hagut massa notícies, i per això no sé quina vull comentar, si l'anunci de la inclusió

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-41891770449037754262009-07-24T00:48:00.000+02:002009-07-24T00:54:13.393+02:00

Fa molts i molts anys, a principis del segle IX, vivia a Bagdad un califa que es deia Harun al-Raixid, així ho recullen els contes de les mil i una nits. Al-Raixid va enviar milers d'estudiants i erudits per tot el món a la recerca de manuscrits sobre ciència, filosofia i medicina per a traduir-los a l'àrab i fer gran la casa de saviesa de la capital de l'imperi àrab. Al-Raixid seguia el precepte

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-14632744658286999992009-07-24T00:43:00.000+02:002009-07-24T00:48:13.904+02:00

A punt de començar l'última tardagor, vaig llegir que havia mort una llengua, nushu li deien, que usaven les dones xineses per comunicar-se en secret. El nushu havia viscut en femení durant segles, i un bon dia, l'última xinesa que sabia desxifrar aquells signes misteriosos, es va emportar el diccionari a un altre món.Va ser una notícia repetida durant uns dies, i sempre que la sentia o la llegia

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-78533751860946131952009-07-22T00:04:00.000+02:002009-07-22T00:09:25.219+02:00

Escrivia Pere Calders, entre sorprès i atemorit, que a Tossa va conèixer un japonès de cabells rossencs que parlava català sense accent i portava un escut del Barça a la solapa de l'americana. Els japonesos, deia, ja no arribaven com un se'ls imaginava, i simulaven tan bé que amb prou feines se'ls podia reconèixer.Si Pere Calders i la seva Invasió subtil m'havien fet somriure, els fets de la

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-63567281176150217192009-07-22T00:01:00.000+02:002009-07-22T00:04:02.911+02:00

El pensador Gregory Bateson explica que, així com hi ha molts tipus de desordres, només hi ha un ordre que acontenta les expectatives d'una persona. Així, considerem que un objecte és en el seu lloc només si ocupa un determinat espai, i, en canvi, considerem que és fora del seu lloc quan és en molts llocs llevat d'un. Hi ha coses, diu, que s'ordenen d'acord amb un ordre previ, i eix punt s'ha

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-89204607391392558952009-07-21T23:58:00.000+02:002009-07-22T00:01:17.249+02:00

L'espanyol es troba davant del desafiament de la consolidació com a idioma de comunicació universal sense que això signifiqui imposar-se a les llengües amb què conviu en els països iberoamericans, van afirmar els organitzadors del IV Congrés Internacional de la Llengua Espanyola."No volem sotmetre cap llengua", va dir Víctor García de la Concha, director de la Reial Acadèmia Espanyola de la

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-5832014456186619082009-07-21T23:54:00.000+02:002009-07-21T23:57:53.214+02:00

El mes de maig s'ha inaugurat a Fraga l'exposició homenatge al pintor Miquel Viladrich (imploro la pronúncia k final), amb la presència d'uns quants representants polítics d'Aragó i Catalunya, i no podia ser d'una altra manera, si comptem que en l'organització han col·laborat Administracions d'una banda i l'altra.Per part de la Generalitat de Catalunya, hi va assistir Josep M. Carreter, director

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-55598552924875244022009-07-21T23:50:00.000+02:002009-07-21T23:54:16.349+02:00

Fa uns dies, un fragatí amb tendències ababòliques (és a dir, d'aquells disposats a invertir temps en ocupar-se o preocupar-se per temes de llengua, cultura i altres per l'estil, a canvi de res, en el millor dels casos) em comentava que Temps de Franja segueix en la línia d'una qualitat més que notable, i no ho deia per dir, perquè no és, per entendre'ns, un fantasma. Immediatament després

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-81312232204771909852009-07-21T23:46:00.000+02:002009-07-21T23:50:43.159+02:00

No tinc res en contra dels diaris electrònics, de fet en llegeixoo a vegades, quan estic desvaguerada i se me'n van els ulls cap aquí o cap allà. En general, sense gaire esme.L'altre dia - de fet, quan es llegeixin aquestes línies serà "fa unes setmanes" - n'hi havia un que destacava en un titular que L'IEC prefereix parlar de "països de parla catalana". La notícia, pel que vaig entendre, venia

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-22087452990033373082009-07-21T23:43:00.000+02:002009-07-21T23:46:02.106+02:00

Aquest any 2006, hem tingut l'oportunitat, alguns, de llegir un recull de treballs a l'entorn de la identitat, o de les Identitats, que és el títol del llibre. Salvador Cardús – el sociòleg comunicador imprescindible – Rafael Castelló, Lluís Garcia Sevilla i Ferran Suay, des de València, Ferran Sáez, professor a Barcelona però, sobretot, fill de La Granja d'Escarp, Gemma Sanginés, bascocatalana,

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-62311510726059383072009-07-21T00:39:00.000+02:002009-07-21T00:44:19.550+02:00

Últimament sento a dir que els polítics no parlen del que de realment interessa als ciutadans, i com que, gràcies a Goebbels, sé que una mentida dita mil vegades acaba sent una veritat, intentaré carregar-me aquesta afirmació si més no esbiaixada.Algú sap el que realment interessa als ciutadans? Qui és que s'atorga la capacitat d'esbrinar en l'entrellat de cabòries individuals i col·lectives el

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-41027094320576450972009-07-21T00:32:00.000+02:002009-07-21T00:37:29.245+02:00

Una senyora, gran, de Fraga, que tenia uns parents instal·lats a França, els va rebre un bon dia. Van arribar acompanyats dels xiquets. Ella estava tan contenta i orgullosa dels seus que no parava de dir mira si són intel·ligents, tan petits i ja parlen francès! No, no era l'època en què els xiquets practicaven el castellà per anar a mestra, era aquell intermedi entre el desconeixement, prou

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-11443990751543306332009-07-20T23:10:00.000+02:002009-07-20T23:14:47.269+02:00

"La llengua té gran part de les característiques d'un bé públic. Es tracta d'un bé no excluïble, ja que no se li pot atribuir un preu que limiti l'accés a la seva titularitat i consum; i és, per suposat, un bé clarament no rival, en la mesura que l'ús de l'idioma per part d'un determinat agent no impedeix una pràctica similar per part de consumidors rivals. És més, es pot dir que la potencialitat

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-10508906826347627472009-07-17T00:20:00.000+02:002009-07-17T00:25:02.892+02:00

Qui sóc? És una de les preguntes més antigues i més universals. Si contesto: sóc de París, de Fraga, de Winchester o de Bollullos del Condado, em quedaré ben tranquil·la, però només hauré respost d'una forma parcial, perquè l'origen, el lloc de naixement, no exhaureix la identitat de ningú. La nostra identitat es forma a partir dels vincles que mantenim amb diferents comunitats o grups.Així, com

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-46466539440864390882009-07-17T00:15:00.000+02:002009-07-17T00:19:48.679+02:00

"Quan jo uso una paraula vol dir el que jo vull que digui", afirmava Humpty Dumpty, l'ou repel·lent que es va trobar l'Alícia de Carroll quan va travessar el mirall, i encara afegia que "la qüestió és saber qui mana". I, efectivament, si de llengua es tracta, com en altres àmbits, la qüestió és qui mana.A la Franja, el 90% de la població fa ús del català de forma habitual, però sempre en contexts

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-711576115571846370.post-19293976698818512562009-07-17T00:06:00.000+02:002009-07-17T00:14:33.430+02:00

Instal·lada a dos passes enrere de qualsevol lloc, he dedicat un temps a analitzar la situació de les llengües a l'Aragó, i he arribat a una conclusió que no voldria que paregués precipitada, ni molts menys interessada, ni tan sols producte d'una mirada miop – que la tinc, ho confesso: el castellà és una llengua en perill d'extinció, i cal unir esforços per defensar-la dels atacs d'altres

Susanna Barquinhttps://profiles.google.com/117886664126415898110noreply@blogger.com0