Les coses de la Susanna Barquín

L'altre dia, em vaig quedar astorada en la pregunta quins mèrits valorem? Socialment, quines qualitats personals mereixen la nostra aprovació? De quina manera em va colpir l'ànim aquesta tessitura que, si no fos perquè havia de fer el sopar, encara estaria llambregant el sostre de la cuina. Mentre preparava una truita de carxofes, pensava en quant estic disposada a pagar per un producte o per un altre. Hi ha carxofes tendres i dolces que acaronen la boca d'aquell sabor tan... a carxofa, i que, quan beus un got d'aigua, es potencia i llisca entre les dents, la llengua i el paladar. Estic disposada a pagar una mica més per aquestes carxofes en comptes de comprar-ne d'altres, més dures i menys dolces? Sí, està clar, aquí les tinc, a la paella. Quanta gent pensa igual? Probablement no tanta, perquè hi ha una producció massificada de carxofes d’una qualitat inferior que troben sortida. Els ous, el pa, els tomàquets, les peres, el vi. Tot el que agafo per enllestir el so...

Al migdia, truca la meva filla gran, perquè se li han trencat la carpeta i l’estoig, i em demana que li’n compri de nous. Com que no som dels que renovem cada curs tot el material, sinó que el reutilitzem fins que diu prou, no la puc tractar de pocatraça. A les set de la tarda, he d’anar a la reunió de pares amb la tutora de la petita. Abans de sortir de la feina, m’adono que porto un forat als pantalons, a la part de l’entrecuix, i sort que ho he vist, perquè hauré de seure en una cadira infantil, i no em puc imaginar l’espectacle sense sentir vergonya. Com que no tinc temps de passar per casa, m’atanso a una botiga per comprar uns pantalons, no passa res, hi ha rebaixes, penso. En trobo uns de la meva talla que no estan malament, però que mai no m’hagués posat si no fos una urgència. Abillada amb dignitat, ara sí, m’acosto a una papereria que hi ha a la vora. Demano una carpeta amb classificadors de plàstic. Senzilla? Em pregunten, sí, dic, i m’envien a la secció d’arxivadors. Passo ...