Les coses de la Susanna Barquín

El primer frau intel·lectual que vaig viure en directe em va impactar l’esperit d'una manera que mai no han pogut aconseguir-ho els altres. Deu ser que ens fem a tot. Fa vint anys d'allò. Dinàvem un grup de persones que assistíem a un Congrés, i un dels participants va deixar la ponent de la tarda a l’alçada del betum. Jo vaig protestar una mica, i l’altre va fer una proposta: inventaríem el títol d'un llibre nou d'un pensador determinat, recent. Representa que la ponent de la tarda n'era especialista. Inventaríem també que, en aquest últim llibre, l’autor havia fet un gir respecte dels plantejaments anteriors i feia una nova proposta. Si la ponent admetia que no coneixia de l’existència del llibre, ell perdia. Si la ponent es posava a dissertar sobre el llibre imaginari, ell guanyava. Tots vam acceptar la juguesca. A la tarda, va començar la sessió amb una sala plena. Quan la conferenciant va acabar la intervenció, va arribar el torn de preguntes. No tindrà pebrots...

“Sóc feliç perquè sóc porc. Com més porc, més feliç i, com més feliç, més porc. Sóc en Josep M. de Sagarra o de Segarra, com us agradi més”. La Roser Porta recull aquesta declaració en l'estudi Mercè Rodoreda i l’humor , i no m'hi puc estar de repetir-la, perquè resumeix una visió de la vida molt particular, independentment del context en què es va escriure: es tracta de la felicitat entesa com un estat personal, sigui porcí o equí, que tampoc no cal reduir-ne possibilitats. La Declaració d'Indepèndencia dels Estats Units també parla de felicitat, esclar que ho fa en termes menys animals: “Considerem com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s'institueixen entre els homes els governs”. Aquesta felicitat s'entén com un camí de cerca al qual tots tenim dr...