Travesso la Gran Via de Barcelona un matí de sol hivernal, i allí mateix em quedaria, amb aquella llum tan llum i aquella escalfor tan escalfor, que tant gust dóna el mes de març, just quan arriba el fred. Però he de travessar, i de pressa, si vull acabar el dia sencera. A mig camí, un pare amb un cotxet de nadó creua en sentit contrari. El miro a ell, miro el petit, i el torno a mirar a ell. Porta camisa a quadres, texans amb la vora doblegada, com si no hagués trobat qui li arreglés, i una barba llarga, ben cuidada. És un pare hipster . No n'hi ha dubte. Imagino el nen d'aquí a pocs mesos petant la xerrada a la guarderia amb els companys. Mon pare això, ma mare allò altre, un que explica, l'altre que replica. Ell ho té fàcil. Mon pare és hipster . Tots el miraran i li demanaran detalls, en serà el centre d'atenció durant una bona estona, segur, sobretot per la barba. Ben mirat, ara que hi penso, no sé com la porta tan ben posada. Tan fàcil que seria que el nen li hagu...
Territori Ponent Territori Franja