Condolezza

Tampa, Florida, 30 d’agost de 2012. L’ex governador de Massachusetts Mitt Romney accepta la nominació com a candidat del Partit Republicà a les eleccions presidencials dels Estats Units. Paul Ryan, nominat a la vicepresidència, és l’elegit per al tàndem que pretén governar el país a partir de 2013. Barack Obama, a l’altra banda, aspira a la reelecció quatre anys després d’haver guanyat l’esperança d’una bona part dels electors nordamericans. Si atenem a les estadístiques, més de la meitat dels presidents nordamericans han estat reelegits, i els demòcrates ho han estat una vegada més que els republicans. Per això, i perquè Obama transmet emoció - més que en Romney - és possible que repeteixi. Almenys això espero, perquè si Obama és reelegit, el 2016 pot guanyar la més sensual, la més elegant: la Rice. Condoleezza Rice, ex secretària d’Estat durant l’últim mandat Bush, també va ser a Tampa, i va pronunciar un gran discurs, va aixecar ovacions d’un públic que, sí, ja sabia que havia de fer de claca, però les cares, i els comentaris posteriors a la xarxa, van evidenciar que l’entusiasme no era postís ni robòtic – o jo sóc molt ingènua. Quina emoció sentir-la, sense teleprompter, parlant de valors. Prenguin nota els d’aquí, sisplau: quan una nació perd el control de les seves finances, amb el temps perd el control del seu destí, va afirmar. I també: no importa d’on venim, sinó on anem. Lluny del mesianisme d’altres oradors, vol repensar la societat que volem, per això va insistir en la importància d’invertir en K12, que no és un nou model d’avió de combat, sinó les sigles amb què es coneix l’educació primària als Estats Units. La Condi es va posar la gent a la butxaca. Com el dia que va passejar entre els marines, en una base militar, amb la naturalitat d’una estrella de Hollywood, amb un somriure i un caminar pletòrics, assertius, de dama poderosa, vestida de negre, amb un abric llarg i ajustat i unes botes altes i negres, de talons. Gadaffi, que sentia una admiració per ella que fregava el malaltís, elogiava la manera en què es reclinava i donava ordres als líders àrabs. Els dominis condi2016.com i condiforpresident.com han estat reservats a internet, potser algun espavilat la va sentir i la va veure, amb un vestit salmó, satinat, un collar de perles – concessió, probablement, als conservadors – i una modulació greu, d’estadista, de presidenta. Diuen que no podia ser candidata a la vicepresidència perquè està a favor de l’avortament lliure i del matrimoni entre persones del mateix sexe. Jo crec que no podia ser segona perquè ella és primera. S’ho imaginen? Catalunya 2014, Condoleezza 2016...