Alçades

Ara fa temps ja - per cert, com passa! -, passejava amb un amic pel carrer, i un nen d’uns set o vuit anys, brut com una mala cosa, va passar corrent pel nostre costat, en direcció contrària, així que li vam poder veure la cara. El meu amic em va preguntar si m’havia adonat mai que els nens rics són més guapos que els pobres. La veritat és que no, no m’havia parat a pensar-hi. Fa poques setmanes, una periodista del meu poble entrevistava a nois de diferents segments de col·legis i instituts de Madrid per preguntar-los sobre com els anaven els estudis. La veritat que els nois del segment alt es veien més polits, arreglats i, fins i tot, semblava que treien millors notes que els del segment baix. Com en tot a la vida, deu haver-hi excepcions i anècdotes, i això tampoc no és cap estudi seriós, més aviat un entreteniment curiós. Algunes dades que provenen d’estudis més rigorosos que fer volar coloms podrien explicar les raons de les diferències físiques segons el compte corrent. I és que l’estil d’alimentació està molt relacionat amb la renda, i la dieta alimentària, amb l’aparença física. Menjar aliments frescos, disposar una variació equilibrada en el règim alimentari, tenir accés a una bona cobertura sanitària i viure en unes condicions higièniques que previnguin de possibles malalties representen la possibilitat que un país tingui ciutadans llustrosos o que facin pena. I un altre aspecte que també és interessant: ciutadans més alts. El treball infantil, que es dóna en situacions de pobresa, quan els més petits han de contribuir a l’economia familiar, o a la pròpia, afecta també a l’alçada. A Mèxic, un estudi de la Universitat Autònoma de Mèxic estableix una diferència de 10 centímetres entre nois que treballen i nois que no treballen. Es diu aviat. Un resultat similar el dóna un estudi de la Universitat de Múrcia, que també situa en 10 centímetres la diferència d’alçades entre els universitaris i els no universitaris de l’Espanya dels anys 40 del segle passat. Si bé la genètica deu tenir alguna cosa a veure, a hores d’ara ja sabem que la transmissió generacional d’informació és lenta, més lenta si més no que les condicions ambientals. A més, la història de les alçades humanes ens obre opcions de resposta a alguns interrogants, com ara per què en algunes èpoques en un país eren més alts, en termes generals, que en d’altres èpoques, i després van tornar a més petits i sant tornem-hi? Tot això venia per la pregunta del meu amic, de si els nens rics eren més guapos que els nens pobres. Suposo que sí, que són més ben alimentats, amb menys greixos saturats. I és que no es tracta només de menjar, es tracta d’alimentar-se equilibradament. Perquè, a més de generar sobrepés, la mala alimentació provoca acné, i un noi – o noia – amb la cara gravada no és gaire atractiu. Per cert, en països pobres tampoc no hi ha acné, més que res perquè la dieta és pobra en tot.