Les coses de la Susanna Barquín

A la sabateria, espero que em toqui el torn per comprar unes sandàlies. Fa calor, i comparteixo objectiu amb altres persones, així que em distrec mirant els altres. Dues senyores grans trien color en funció de la bossa de mà, un costum estètic que va deixar de ser majoritari fa temps, com els mitjons blancs amb sabates per als homes, que es va abandonar no sé sap ben bé com. Per cert, a Beijing, amb el cap al 2008, el govern va encetar una campanya de conscienciació per eliminar aquest costum entre la població masculina, i diuen que ha tingut èxit. Són ben bé curiosos els governants dedicats a procurar per l'harmonia en la indumentària de la gent, que avui reparteixen camises grises o blaves sense coll que amaguin bellesa i sexualitat, i demà volen que els ciutadans semblin ben vestits, i demà passat vés a saber què. A la sabateria, li toca a un senyor gran, que seu acompanyat del que sembla la seva dona i una altra senyora que també podria ser-ho. Es deixa emprovar sabates per una...

Tornava amb cotxe des de La Seu d'Urgell a Barcelona, i estava realment cansada, gairebé fastiguejada. Parlava amb el meu company de viatge – salutacions Llorenç, encara que allà on ets no hi ha diaris, que jo sàpiga – de coses de menjar, crec, o m'imagino, perquè era el que ocupava la major part de les converses. Vaig mirar per la finestra, i vaig veure arbres, molts arbres. Què bé s'hi deu estar, vaig pensar. I li vaig espetar això: mira, Llorenç, m'agafen ganes d'engegar-ho tot a dida i marxar a viure al bosc. Ja m'hi veia, ballant entre les fulles com una que ha perdut l'oremus, sense més preocupació que atrapar una carícia de sol o un bri de pluja. Fa anys d'això, quinze pel cap baix. Temps després, a Tortosa, en una taula de molta gent, alguns coneguts, altres no, feia un mos abans d'agafar el cotxe per tornar cap a casa. Em va semblar entendre que algú que hi havia a prop meu havia arribat a peu. Vius gaire lluny, vaig dir, més que res per obr...

L’any 1975, el primer lloc a les llistes de les cançons més escoltades es va repartir entre Hi Jack de Barrabàs, Actitudes de Roberto Carlos, Neñina de Pepe Domingo Castaño, Quédate de Miguel Gallardo, I can help de Billy Swan, You're The First , The Last, My Everything de Barry White – revifada després gràcies a una sèrie de televisió – El bimbó de Georgie Dann – uf -, Ven otra vez de Toni Artis – després cantaria en valencià! – Caballo negro de Manolo Sanlúcar, Y te vas de José Luis Perales – que s’ha arribat a incorporar en les expressions de cada dia – Melina de Camilo Sesto – que podria ser rei segons El correo gallego , i només la fortuna o la sort ho ha impedit, la mateixa fortuna o sort que ha fet que el successor es digui Felip – Paloma blanca de George Baker Selection, Saca el güisqui Cheli de Desmadre 75, Feelings de Morris Albert – després va protagonitzar un anunci on rivalitzaven les dues grans de la cola – El solitario de Nubes grises, The Hustle de ...

He tingut ocasió aquests dies de fer una enquesta domèstica i sense fonament científic de cap mena, és a dir, una enquesta d’anar per casa, sobre el comportament de coneguts i saludats el passat 25 de maig. Vas votar a les Europees? Aquesta era la pregunta única, que només admet dos respostes curtes i rases: sí o no. Els resultats sense transcendència d’aquest entreteniment són que una bona part de coneguts i saludats partidaris del sisí no va votar. Tots m’explicaven sopars de duro per excusar-se’n, i jo, indefectiblement, els contestava que no, no, que no calien explicacions, que ja en tenia prou amb el no o amb el sí, sobretot amb el no. Perquè la qüestió és que si va haver-hi un percentatge tan elevat de sisís que s’hi van manifestar, altres encara no ho han fet, i, per tant, s’ho reserven per al dia de la posada de llarg. Així que he de confessar que jo, com en Terricabras, també m’he emocionat quan he imaginat la princesa sisí vestida de diumenge i amb un somriure als ulls. Per a...