Les coses de la Susanna Barquín

Only for ladies, please . Aquesta és la frase que li va quedar gravada a un amic que va anar de vacances a Dubai. Estava tan absort i sorprès, comentava, amb la descoberta que el metro tenia classe or, assimilable al business, que s'havia colat a la secció especial per a dones i nens. Estava entre vagó i vagó, recolzat, encara en tràmit de recuperació per l'impacte, i una senyora li va espetegar, deia, una tirallonga en anglès. Com que ell li va respondre amb una mirada d'incomprensió, la senyora va anar per feina: only for ladies, please , amb cara de pocs amics. A Londres, el Pink Ladies no és una varietat de poma, almenys no en exclusiva. Es tracta d'un club per a senyores centrat en un servei de taxi que va més enllà del trasllat d'un punt a un altre de la ciutat. Per exemple, recullen un nen de l'interior d'un local i el traslladen fins al lloc de destinació a mans d'un adult, o s'asseguren que el nen entri al col·legi. A algunes ciutats de Mèx...

L'any 2010, la Unesco, l'organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Cultura i la Ciència, va publicar l' Àtles de les llengües del món en perill d'extinció . Es tracta d’això, d’un mapa on es poden trobar les 2.500 llengües que en aquell moment estaven amb l'aigua al coll. Un recorregut ociós sobre l'edició en línia em permet saber que a Alemanya estaven registrades 13 llengües moribundes, mentre que a França la llista arribava a 26. Déu n’hi do! A Suècia, 9, a Noruega, 6 i als Estats Units 191, fregant l'Índia, que encapçala el rànquing amb 197, i per sobre de la Federació Russa, que queda amb un poc menyspreable 131. Amb aquest panorama, l'Estat espanyol es troba entre els amables, ja que només 5 de les llengües que s'hi parlen apareixen amb llum vermella: el basc com a vulnerable, i l'aragonès, l'astur lleonès, el gascó i el guanxe en perill. Després de fer-hi tombs, he conclòs que aquest Àtles va ser el llibre de capçale...

És dissabte a la tarda. Posem que som a la cuina amb un paquet de farina, aigua, oli, sal i llevat. Contemplem aquests productes sense presses, perquè són la matèria primera d'una elaboració. Formen el temperament d'una pizza, per exemple, o d'una coca de recapte, posem per cas, que ens ajudarà a sentir-nos millor després d'una jornada de mandra elevada a l'enèsima potència. És important contemplar els ingredients un a un, amb detall i paciència. Que no se'ns escapi res perquè no tornarem a veure l'essència de la pizza o de la coca en aquest estat virginal mai més. Quan estiguem segurs de conèixer l'ànima del sopar, podem mesclar ingredients per a fer una massa que treballarem amb les mans, deixarem reposar i aplanarem amb un corró. Amb aquest procés, hem incorporat un bon manat de caràcter, però encara tenim feina. Sobre la massa fina, incorporem altres ingredients: tomàquets, més oli, botifarra, escalivada, sardines, ou ferrat, formatge, tonyina... Dep...