Les coses de la Susanna Barquín

Que nostro Senyor no mos envie tot lo que som capaços d’aguantar, diuen al meu poble. La comunitat acadèmica, de la capacitat de resistència i d'adaptació a situacions extremes en diu resiliència. Al meu poble es diu més llarg, però ve a ser el mateix. Al meu poble també diuen allò de la somera, que quan s'havia acostumat a no menjar va i es mor. La comunitat acadèmica, d'això, en deu dir mortaldat per desnutrició. La comunitat acadèmica publica un article sobre la relació entre consum de carn processada i vermella i el càncer, i poc després aclareix que volien dir que se n'havia de consumir amb moderació. Al meu poble es diu que tots els massa són dolents. La saviesa popular és més lapidària a l'hora de parlar, i per això resulta més entenedora que l'OMS, que avui publica una cosa i demà ha de fer aclariments. Potser no havien previst l'alarma que genera escriure càncer i qualsevol producte al costat (que no sigui el tabac: sabem que fumar provoca les set p

He explicat alguna vegada que m'agraden els anuncis de la televisió? Em fa l'efecte que són un bon reflex de la vida social d'un país. No diré, com alguna periodista que va passar al costat fosc, que jo faig estudis sociològics de qualsevol cosa. La publicitat té una altra finalitat: incrementar les vendes d'un producte o servei, no contribuir a l'avenç científic. Ara bé, per a aconseguir el seu objectiu, els publicistes han de conèixer el seu públic, i han de construir un argument que els convenci. Per això, a més de la dimensió estètica, indiscutible en alguns casos, la dimensió social també està garantida. Serveixi, doncs, l'anterior com a excusa si decidiu que passo massa hores davant del televisor i no faig zapping en els minuts en què es disparen els canvis de canal. Aquesta actitud m'ha permès fixar-me en un anunci que podria ser l'inici d'una pel·lícula americana: la gran demanda. Exemples de demandes col·lectives que han arribat a la pantal