Les coses de la Susanna Barquín

Camino de pressa amb la meva filla. Fem tard. Hem quedat amb una amiga i la seva mare, o a l'inrevés, per jugar i berenar. Ja funciona el bus? Em pregunta la petita. Sí, li dic. Uns dies abans havien anul·lat les parades de dues línies perquè l'alcadessa pogués fer l'encesa de llums de Nadal. Han quedat bé, diu ma filla, però la Gisela – la seva amiga – no va poder agafar el bus. Ens avança una parella, i caço al vol unes paraules d'ella: com poden dedicar-se a fer nens si estan en guerra? Es que no hi pensen? Xocolata, crusants, ensaïmades i conversa. I aquelles paraules que em ballen al cap. A casa, faig una cerca per a veure què hi ha sobre la natalitat en temps de guerra. Em fa l'efecte que és baixa per nassos, perquè els homes són al front, les dones fan el que poden i tot es troba destarotat. Les dades demogràfiques de la dècada dels anys 30 a Espanya em donen la raó: la natalitat cau a mesura que avança la guerra. Dels 3,3 fills per dona de l'any 1935, es...

França, febrer de 1848. Lluis Felip d'Orleans fuig amb la família cap a Anglaterra, i un govern provisional proclama la II República. A l'abril, se celebren eleccions constituents per sufragi universal masculí, i l'Assemblea que en surt ha de preparar la nova Constitució. Són anys de crisi econòmica i de revoltes. Al novembre, es promulga la Constitució de la Segona República, que només dura quatre anys, però això és una altra història. D'aquell novembre de 1848, ens queden les paraules del diputat Víctor Hugo que, en versió lliure i reduïda, reprodueixo per a reflexió en l'era post Wert. Afirmo, senyors, que les reduccions proposades al pressupost especial de les ciències, les lletres i les arts són doblement perverses. Són insignificants des del punt de vista financer i nocives des de la resta de punts de vista. Insignificants des del punt de vista financer. Això és tan evident que gairebé no goso a sotmetre a l'assemblea el resultat del càlcul proporcional qu...