Les coses de la Susanna Barquín

Abans creia que la gent gran caminava encorvada per l’edat. Ara sé que això són ximpleries. Passa que al llarg de la vida ens carreguem de pesos que s’acumulen a les espatlles, i que es fa complicat recuperar aquell posat dels xiquets, tan innocent i lleuger. Fa uns dies li deia al meu home que se’ns more molta gent, va ser després d’un silenci. Feia una estona que ell m’havia donat a llegir l’esquela d’un diari, em preguntava si l’Adrià Chavarria de l’anunci podia ser el nostre Adrià. I esclar, no n’hi ha tants. El vam conèixer a Tortosa, en una jornada sobre literatura i franja. Ell formava part de l’organització, com a membre de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Hi vam anar Juli Micolau, Hèctor Moret, Ramon Sistac, Màrio Sasot, Josep Galan, que encara era entre nosaltres, Andreu Subirats, Andreu Carranza... Després vam coincidir a l’Ateneu de Barcelona, un cafè i coses de què parlar. Em va convidar a participar en una xerrada sobre la llengua i els models ...

Una dita ben antiga, més lladre que Serrallonga, es va recuperar a ca meua gràcies a una sèrie que TV3 va emetre fa uns mesos. I no perquè la diguessen a la tele, no perquè arribés des de Barcelona, sinó perquè la sèrie va servir per recuperar la memòria perduda, el record de paraules i frases que s’havien esvaït en el temps i en una llengua deixada de la mà de Deu. Filòlegs i lingüistes de reconeixement internacional, com el portaveu de cultura del Partido Popular d’Aragó, no han aprofundit en eix vessant de reconquesta que representa compartir un espai de comunicació en la llengua pròpia. Reconquesta, esclar, sobre l’imperi de les raïls, de la paraula que mos explica i mos narra i, per tant, mos fa. Són experts perfeccionistes que troben en la diferència la raó de ser de la divisió. Així, tant li fa saber que a Mallorca, com a la Franja, es torquen, que a València, com a la Franja, ixen, o que a la Terra Alta, com a la Franja, mengem mançanes i corder. I tots, com deia Pla, diem bon...

Els últims mesos, s’ha posat en marxa una pàgina web de promoció de Catalunya que es va inaugurar com a “Hazte fan de Catalunya”, perquè només es podia consultar en castellà. Després de rebre moltes queixes, el departament de la Generalitat competent (o no?), dirigit per ERC, va ampliar les opcions lingüístiques, de manera que s’hi pogués accedir en alguna de les llengues oficials de l’Estat espanyol, a més de l’anglès. I, com que no ve d’un pam, es van habilitar les opcions de català, castellà, valencià, anglès, euskera i gallec. Llàstima que no s’hage aprovat encara la llei de l’aragonès oriental, així hagués quedat rodona. La pàgina ha estat accesible en eixos sis idiomes, català i valencià inclosos, fins que una colla d’eixelebrats que no pensen en la imatge de Catalunya i l’harmonia entre les regions d’Espanya, que estan a favor del dret a decidir, però només en algunes qüestions, i que quan es tracta de decidir com es diu una llengua, en lloc de preparar urnes, invoquen l’autori...