Salta al contingut principal

Pacte ERC - FACAO?

Els últims mesos, s’ha posat en marxa una pàgina web de promoció de Catalunya que es va inaugurar com a “Hazte fan de Catalunya”, perquè només es podia consultar en castellà. Després de rebre moltes queixes, el departament de la Generalitat competent (o no?), dirigit per ERC, va ampliar les opcions lingüístiques, de manera que s’hi pogués accedir en alguna de les llengues oficials de l’Estat espanyol, a més de l’anglès. I, com que no ve d’un pam, es van habilitar les opcions de català, castellà, valencià, anglès, euskera i gallec. Llàstima que no s’hage aprovat encara la llei de l’aragonès oriental, així hagués quedat rodona.
La pàgina ha estat accesible en eixos sis idiomes, català i valencià inclosos, fins que una colla d’eixelebrats que no pensen en la imatge de Catalunya i l’harmonia entre les regions d’Espanya, que estan a favor del dret a decidir, però només en algunes qüestions, i que quan es tracta de decidir com es diu una llengua, en lloc de preparar urnes, invoquen l’autoritat acadèmica, insisteixo, fins que una colla d’eixelebrats ha denunciat que una conselleria dirigidia per ERC fes palesa la fragmentació lingüística que reivindiquen els defensors del dret a la ignorància. Llavors, un 23 de setembre, desapareix l’opció del valencià.
I jo em pregunto, qui assessora aquesta gent? Han llogat un membre de la Facao per embolicar la troca? Un d’eixos il•luminats que diu que recorrerà una proposició de llei al Tribunal Constitucional perquè la consideren il•legal? (no puc parar de riure des de que ho vaig llegir! A qui se li ocorre dir que una proposició de llei és il•legal? Oh, sí, a un defensor del dret a la ignorància! I qui diu que el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre il•legalitats? Deixem-ho córrer). Em penso que n’hi havia un que es presentava a oposicions a la Generalitat, al cos de professorat d’ensenyament secundari, si no em falla la memòria, cofoi de poder cobrar dels pressupostos catalans mentre fa la botifarra.
O podria ser pitjor. Podria ser que es cuinés un pacte ERC – FACAO. Ho saben al carrer Calàbria? I a Fraga?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat. Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó...

Retrobar la cuina

Treballar, menjar bé i no perdre els nervis és el títol d’un article que vaig escriure fa gairebé nou anys, en una època en què les prioritats eren diferents, quan el temps era un bé molt preuat, i moltes butxaques es podien permetre el luxe de comprar hores de feina domèstica per dedicar-les a l’oci. No renego del contingut d’aquell article, perquè la indústria agroalimentària ha esmerçat esforços en recerca i innovació per presentar als consumidors una oferta de preparacions alimentàries saboroses, fàcils i ràpides de preparar. En aquests moments, però, les preferències han variat a una bona part de les cases. Per això, i perquè veig que les generacions joves pateixen d’una mancança important en la cultura culinària, em permeto demanar a les senyores que veu aixecar el país en èpoques d’escassetat, les que us trencàveu la closca per preparar menges equilibrades – encara que no sabéssiu ben bé la teoria, però la pràctica, carai, la pràctica, que bé que la portàveu! – les que estiràve...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...