Passa al contingut principal

Pacte ERC - FACAO?

Els últims mesos, s’ha posat en marxa una pàgina web de promoció de Catalunya que es va inaugurar com a “Hazte fan de Catalunya”, perquè només es podia consultar en castellà. Després de rebre moltes queixes, el departament de la Generalitat competent (o no?), dirigit per ERC, va ampliar les opcions lingüístiques, de manera que s’hi pogués accedir en alguna de les llengues oficials de l’Estat espanyol, a més de l’anglès. I, com que no ve d’un pam, es van habilitar les opcions de català, castellà, valencià, anglès, euskera i gallec. Llàstima que no s’hage aprovat encara la llei de l’aragonès oriental, així hagués quedat rodona.
La pàgina ha estat accesible en eixos sis idiomes, català i valencià inclosos, fins que una colla d’eixelebrats que no pensen en la imatge de Catalunya i l’harmonia entre les regions d’Espanya, que estan a favor del dret a decidir, però només en algunes qüestions, i que quan es tracta de decidir com es diu una llengua, en lloc de preparar urnes, invoquen l’autoritat acadèmica, insisteixo, fins que una colla d’eixelebrats ha denunciat que una conselleria dirigidia per ERC fes palesa la fragmentació lingüística que reivindiquen els defensors del dret a la ignorància. Llavors, un 23 de setembre, desapareix l’opció del valencià.
I jo em pregunto, qui assessora aquesta gent? Han llogat un membre de la Facao per embolicar la troca? Un d’eixos il•luminats que diu que recorrerà una proposició de llei al Tribunal Constitucional perquè la consideren il•legal? (no puc parar de riure des de que ho vaig llegir! A qui se li ocorre dir que una proposició de llei és il•legal? Oh, sí, a un defensor del dret a la ignorància! I qui diu que el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre il•legalitats? Deixem-ho córrer). Em penso que n’hi havia un que es presentava a oposicions a la Generalitat, al cos de professorat d’ensenyament secundari, si no em falla la memòria, cofoi de poder cobrar dels pressupostos catalans mentre fa la botifarra.
O podria ser pitjor. Podria ser que es cuinés un pacte ERC – FACAO. Ho saben al carrer Calàbria? I a Fraga?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat. Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó...

Trampa

Els anys que en comptes de crisi hi havia misèria, les dones van inventar la trampa, un record d’infantesa que sobreviu en algunes taules – a la meva, sense anar més lluny. La truita amb trampa va ser un enginy per allargar les menges elementals quan eren escasses. N’hauria de dir cuina creativa d’allò que feien les nostres jaies – o padrines – però ara la creativitat sembla un espai reservat a l’abundància, el glamur i la projecció mediàtica, per això pareix més idoni anomenar-la cuina de subsistència. Es baten ous i s’hi afegeix farina fins a formar una pasta suau sense grumolls, després una mica de julivert picat i alls tendres, si es vol. En una paella, es cou la mescla en forma rodona. Després, es talla a triangles o a daus i es col·loca a la cassola per allargar el tall, de peix o de carn, amb suc. Els ous de la truita es poden canviar per aigua quan la cosa està més que magra. També hi ha versions amb molla de pa remullada amb llet en comptes de farina. He de dir que l’abadej...