Les coses de la Susanna Barquín

Menjar, diuen, és una experiència sensorial multidimensional. Per això, quan les meves filles diuen mama, tinc gana, jo els demano que parlin amb propietat: noies, no sigueu tan vulgars, digueu que desitgeu gaudir d’una vivència complexa dels sentits. I això és el que vaig fer fa uns dies, arran de la invitació per assistir a la presentació del Caragol Tour a Barcelona, conegut científicament com Helix aspersa viator (tothom sap que la ciència s’escriu en llatí, encara que ningú no n’entengui ni un borrall). Com que em disposava a participar d’un esdeveniment promocional i, sobretot, gastronòmic, vaig preparar a consciència vista, olfacte, oïda, tacte, gust. Vaig triar companyia, vaig repassar els meus valors ètics i culturals, vaig revisar que no hi hagués cap sorpresa en l’estat general de salut - mocs, tos, panxa, etc. - i vaig enfilar cap a l’acte. Tot en ordre: alguns coneguts i saludats, altres desconeguts que van deixar de ser-ho, i uns quants que ho segueixen sent. Una altra ...

Una amiga m’ensenya fotos d’un viatge a Sant Petersburg. N’hi ha algunes de l’Hermitage, el gran museu que va incorporar el Palau d’Hivern dels tsars i una immensa col•lecció d’obres d’art. Em captiva una d’una pintura i li pregunto de qui és. No ho sap, però confessa que a ella també li va agradar molt. Per sort, en l’era de la informació, amb perseverança i una mica de paciència, tot és possible, i descobreixo El amants, de Gulio Romano, un deixeble de Rafael que va treballar com a assistent del gran pintor italià en molts frescos de les galeries del Vaticà, seguint el disseny del mestre. Els amants mostra un home i una dona asseguts sobre un llit, nus, a penes coberts per un tros de llençol, ella amb la iniciativa, ell que es deixa fer, enredats en preliminars evidents de joc íntim. Al costat dret, una vella amb el cap cobert, descalça, ha obert la porta i guaita des del llindar. La meva amiga diu que els va semblar la sogra que enxampa la parella. Oh, no, no, li dic, impossible, n...

La Yasmin Davidds és una autora d’èxit i una de les veus més influents entre la comunitat llatina dels Estats Units. Filla d’immigrants, la seva vida és similar a la qualsevol dona criada en un barri hispà de Califòrnia fins que es desfà, a poc a poc, de les lloses d’una educació basada en l’abnegació. Tots els obstacles i les desgràcies que ha salvat al llarg dels anys, diu, han tingut com a propòsit ensenyar-li el camí de la independència. El seu discurs, el que repeteix en llibres, conferències i seminaris són multitud de maneres de transmetre un sol missatge: la gent et tracta com tu deixes que et tractin. Seria un error menysprear la Yasmin Davidds i entaforar-la en el calaix de l’autoajuda, perquè el lideratge que exerceix té un objectiu primordial, i és que les dones llatines obtinguin una formació que les faci més lliures. Per això, per exemple, ha gestionat milers de dòlars en beques d’estudis, i treballa en programes de creixement personal amb un públic que sovint es troba...