Passa al contingut principal

El context d'un líder

Una llegenda xinesa explica que el general Sun Tzu, autor del llibre L’art de la guerra, va ser cridat en audiència pel rei de Wu, que el va retar a convertir les 180 concubines de l’harem en un exèrcit. Sun Tzu va dividir les dones en dues companyies, i va posar les dues favorites del rei al capdavant. Va demanar a les dones si sabien la diferència entre davant i darrere, dreta i esquerra, i elles van contestar que si, els va explicar que quan ell digués mirada al davant, elles havien de mirar al davant, quan digués a l’esquerra, havien de mirar a l’esquerra, i així fins als quatre punts cardinals. Elles van dir que ho havien entès. Per fi, va emetre la primera ordre, i les noies es van posar a riure. Sun Tzu els va dir que si les ordres no eren clares ni s’havien entès, la culpa era del general, i per això va tornar a repetir les explicacions sobre dreta, esquerra, al davant i al darrere. De nou aclarit, va ordenar a les concubines que fessin mitja volta a l’esquerra, i totes van tornar a riure. Llavors, Sun Tzu va explicar que si les ordres no eren clares ni s’havien entès, la culpa era del general, però que si les ordres eren clares, els oficials les havien escoltat i els soldats no en feien cas, la culpa era dels oficials. Va ordenar l’execució immediata de les dues favorites del rei, i les va substituir per altres dues líders. A partir d’aquell moment, cada ordre es va complir escrupulosament. Sun Tzu va escriure que un bon líder havia de tenir cinc virtuts: intel·ligència per saber reconèixer el canvi de circumstàncies i adaptar-ne les decisions; honradesa perquè els homes no tinguin dubtes sobre els premis i els càstigs; humanitat per estimar la seva gent i apreciar-ne l’esforç; severitat perquè les tropes estiguin disciplinades; i valor per saber aprofitar les oportunitats amb determinació i obtenir la victòria. Si això passava a la Xina del segle VI abans de Crist, fa un any, dos investigadors de la Universitat de Cambrige van publicar els resultats d’un estudi sobre les característiques de la personalitat d’un líder. La investigació s’havia portat a terme mitjançant un model matemàtic que va posar de relleu dues qüestions. La primera, que el temperament determina la capacitat d’una persona per ser líder o seguidor, independentment de la informació o dels recursos de què disposi. I la segona, que en un context de baixa conflictivitat, els membres d’un grup són majoritàriament seguidors; en canvi, quan el conflicte creix, augmenta també la proporció de líders. Els trets que distingeixen un líder, segons l’estudi de Cambridge, són l’audàcia, l’extroversió i la curiositat. Som en temps de repensar i recuperar valors, i per això, una mirada a la història del pensament serveixi, tal vegada, per recuperar i actualitzar virtuts (ens podem estalviar l’execució d’oficials, vaja).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...