Passa al contingut principal

El lideratge del mico

Feia massa temps que no ens vèiem, encara que això no té gaire importància en algunes relacions d'amistat, perquè hi ha bons lligams, d'aquells que no es malmeten per qualsevol detall, com ara la distància. Tot i això, està bé el directe, petar la xerrada, modular la veu, acompanyar-la amb gestos i ganyotes, i sentir el riure franc. M'explicava que havia canviat de feina, i això és sempre un repte i, per tant, una il·lusió. Continuava en el mateix ram, relacionat amb els llibres. Jo no he canviat de feina, però també hi havia novetats per compartir. Així que una cosa porta a l'altra, i el comportament de les persones apareix com a tema, o subtema de conversa, i arribem a un punt comú: la relació entre humans i micos. Les persones tendim a patir de la síndrome del mico babuí, m'agrada dir. I explico que el babuí és un primat que comparteix amb l'ésser humà un parell de característiques – més del 90% de l'ADN també, però com que això passa amb les rates de claveguera, no em sembla gaire edificant -: el mico babuí i l'ésser humà inverteixen poc temps en cobrir les necessitats bàsiques de supervivència i necessiten viure en societat. El mico babuí és omnívor, és a dir, menja de tot, com nosaltres. Viu en grups grans, normalment de 50 individus, però també pot arribar a superar-ne els 200; llavors es divideix en subgrups, cada subgrup té un líder, i el grup que els formen el lidera un mascle alfa. Les femelles tenen també una organització jeràrquica, i la jove babuïna ascendirà socialment si compta amb el suport de la mare. El mascle, en canvi, s'ha d'enfrontar als altres mascles per trobar el seu lloc. Una estructura molt jerarquitzada, amb un dominant que mira de cua d'ull el que li va al darrere, que, alhora, mira de cua d'ull al següent sembla prou equilibrada. Tanmateix, els joves ambiciosos treuen les dents per a aconseguir una millora social que els ha de permetre accés a més femelles o tenir més descendència. Un mascle ambiciós pot arribar a ser mascle dominant. Però el temps passa, i les forces se'n van. Els més joves es venjaran del vell que els va fer la vida impossible, el torturaran, i, el més probable és que marxi del grup per veure si altres l'acullen, ni que sigui com a pària. Hi ha, però, mascles estrategues que saben establir bones relacions amb les femelles, i lideren el grup d'una forma menys agressiva. Aquests mantenen el lideratge més temps, i l'envelliment es fa més agradable. El 2015 s'albira com l'any del caixa o faixa, i en els canvis apareixen aspirants a liderar-los. Entre mascles que es mantenen ferms i generen aliances i mascles alfa ambiciosos que treuen les dents sembla que es troba la història. Ja veurem com queda el lideratge, i qui és el mico.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...