Passa al contingut principal

Reduccionisme

La reducció en cuina consisteix a concentrar un líquid, per exemple vi o vinagre, que s’espesseix a foc intens o lent, segons el sabor que es busqui. A vegades també es parla de glaça, que és aquell suc caramel·litzat que queda a la cassola després de rostir carn o peix. La reducció potencia el sabor del líquid, i es pot utilitzar per amanir altres plats. És un procés similar al mètode científic clàssic, que divideix un objecte complex en parts simples per analitzar-ne la naturalesa, i, a partir dels resultats de les parts, explicar-ne el conjunt. Així, un científic podria observar el comportament i la naturalesa d’una reducció de vi del Priorat o de Costers del Segre i, a partir de les conclusions extretes, amb aquesta i altres reduccions, enunciar una llei sobre el comportament de les reduccions de vi negre. En ciències socials, el mètode reduccionista s’ha aplicat en escoles com el conductisme: s’ha aïllat un individu i s’ha delimitat el context per observar-ne el comportament. La successió d’estats de l’individu aïllat en el context delimitat es denomina conducta. Tanmateix, les ciències socials utilitzen habitualment una combinació de mètodes qualitatius i quantitatius que es fonamenten en l’anàlisi i interpretació de dades obtingudes a partir d’enquestes i entrevistes, documentació i experimentació. En tots els casos, el quid de la qüestió és què s’observa i què no s’observa. Entenc que pensar Catalunya, la societat i els individus que la conformem, té, a més, una altra dimensió, que és l’ideològica, i que cal definir com quina Catalunya volem. El país que es va construir a partir de la transició espanyola s’inspira en la llengua catalana com a vertebradora d’una societat interclassista, i per això s’aproven normes que incorporen el català a l’escola, l’obligatorietat de conèixer el català i el castellà a la finalització de l’ensenyament obligatori, i, sobretot, i primordialment, la no separació dels alumnes per raó de llengua. Aquest últim punt és present en tota la legislació catalana des de 1983. El reduccionisme, ja ho he dit, consisteix a aïllar l’objecte del context i observar-ne el comportament. Per això, tres famílies poden interposar un recurs perquè els seus fills rebin un ensenyament en castellà com a llengua vehicular, i uns tribunals fallar al seu favor i dictaminar que el castellà ha de tenir el mateix tractament en l’ensenyament obligatori per al conjunt de ciutadans de Catalunya. No hi ha discussió possible perquè les conductes responen a contextos diferents, a posicionaments ideològics diferenciats, fins i tot antagònics. I la pregunta que cal fer-se, novament, és quin país volem - perquè aquesta és la glaça que resta després del foc - i treballar perquè el somni es faci realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...