Passa al contingut principal

Criteri

Ya, Lazarito, hijo, pero tú no cuentas, tú no tienes criterio. ¿Tú sabes lo que es eso, el criterio? ¿Lo ves? Si no sabes lo que es, cómo vas a tener… Criterio viene del latín criterio y significa… pues eso. Criterio, la misma palabra lo dice. Aquest és Santa, el líder del grup d'aturats que protagonitzen Los lunes al sol. Amb aquesta escena, no sabrem què és el criteri, però podrem percebre la proximitat que es desprèn dels diàlegs entre persones que han hagut de construir una identitat nova que els permeti fugir de la manca d'identitat sobrevinguda. Els diàlegs de la pel·lícula són plens de paraulotes que estrenyen els lligams del grup i, sovint, suavitzen la conversa perquè la impregnen d'emoció i companyonia. Vi baccio mille volte. La mia anima baccia la vostra, mio cazzo, mio cuore sono innamorati di voi. Baccio el vostro gentil culo e tutta la vostra persona. (Et beso mil vegades. La meva ànima besa la teva, la meva titola, el meu cor estan enamorats de tu. Beso el teu cul formós i tota la teva persona). Aquest és Voltaire el filòsof, el representant de la Il·lustració, que escriu paraules que han de transmetre l'emoció que sent i que no podria expressar si en comptes de cul digués paner o canviés titola per penis, com bé apunta Ariel C. Arango a Las malas palabras. La llengua és molt més que paraula pronunciada, o escrita. Parlem paraules i parlem gestos, fins i tot contextos, relacions, comissions, omissions, tonalitats i punts suspensius. Per tot això, cada vegada que l'anunci del banc intervingut per excel·lència envaeix el saló de casa, m'agafen totes les rojors. Déu ser que les paraules no són suficients, ni les imatges, per transmetre un missatge de bon rotllo. Déu ser que per molta poesia que hi posis, la pornografia és el que és: pura obscenitat. Hem passat del Mejorar. El primer banco de la nueva banca, el títol de l'anunci de 2011, al Todo un futuro juntos, del 2012, i, finalment, Empecemos por los principios i Dar cuerda d'enguany. En tots els casos, referències explícites a principis i valors ètics. Millora, proximitat, esforç, confiança, retorn, professionalitat, integritat, compromís... Si una peça s'atura, tot es deixa de moure... És moment de donar corda entre tots. Sí. És moment de principis i de valors, però, sobretot, és moment de criteri. ¿Tú sabes lo que es eso, el criterio? ¿Lo ves? Si no sabes lo que es, cómo vas a tener… Afirma Francesc Torralba que, en termes generals, creiem que educar vol dir transmetre un seguit de valors, quan del que es tracta és de transmetre criteris, és a dir, eines per poder discernir cap a on anar i per quin motiu. I, en aquest cas, jo, que no tinc gaire criteri, m'inclino per Voltaire i el paner.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...