Passa al contingut principal

Lavabos nous

Arribo a l'estació de Sants des de Lleida. Són quarts de quatre, i he passat el matí entretinguda en afers diferents, però cap d'ells ha inclòs una visita al lavabo. Així que miro l'hora, faig càlculs i decideixo que el més pràctic és anar al lavabo a l'estació. Els coneixia molt bé, però feia mesos que no hi anava, i no esperava trobar cap sorpresa més enllà de l'habitual munt de papers eixugar mans fora de lloc, paper higiènic absent, algun vàter que raja aigua sense control i tolls al terra. Per això, l'impacte de trobar un dispensador de tiquets d'accés als lavabos va ser més important. Em vaig posar a la cua, i vaig veure com una senyora obria la bossa i treia el moneder. El primer que em va venir al cap va ser la imatge de les senyores assegudes al tocador femení, amb un parell o tres de rotllos de paper higiènic a la vora i una bossa lligada a la cintura. Si volies paper, havies de pagar, i mira que eren ben austeres! Preguntaven si en volies senzill o doble, i tu et senties, es miri com es miri, agredida en allò més íntim. Això era al principi, després ja t'acostumaves a demanar doble de paper, que eren quatre ratlles, i no dos, com el senzill, independentment de si la funció era més ràpida i lleugera. Ja buscava la senyora, indefectiblement grossa i asseguda al meu imaginari, quan vaig caure que la del davant treia una moneda i la ficava en una ranura. Vaig obrir la bossa i vaig treure el moneder. Vaig llegir les instruccions enganxades a la màquina dispensadora d'accés, i vaig buscar una moneda de 50 cèntims, tot i que ja m'advertien que es tornava canvi. No sabia què passaria després, si la màquina escopiria dues ratlles de paper higiènic o hauria de mirar si hi havia opció de triar doble ració. Finalment, va sortir un paper amb codi de barres, logotip de l'empresa, i import en forma de val de descompte en botigues adherides. Les barres d'accés es van relaxar i em van permetre entrar. Tot just abans de la porta del lavabo, vaig veure una publicitat que explicava que es tractava d'un sistema d'higiene de primer nivell. Les rajoles, de color verd herba, volien reflectir, imagino, frescor, que sembla sinònim de neteja, que també hi era. Només entrar al cubiculum individual, vaig constatar que hi havia paper higiènic a dojo. Tampoc no calia pitjar cap botó ni tirar cap cadena per fer rajar l'aigua, només acostant la mà a un sensor, el mecanisme es posava en marxa. A la sortida, sabó abundant, sensor per a l'aigua de l'aixeta i sensor per a escopir paper eixugar mans. Un mostrari que permet fins i tot que Jack Nicholson en el paper de Melvin a Millor impossible entri en uns serveis públics. Per sort, al terra hi havia massa gotes d’aigua que s’havien transformat en un xip xap que recordava on era. Sembla que fa uns mesos que funciona, i jo, que tinc fixació pels lavabos, encara vivia a la inòpia. No hi ha dret!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...