Passa al contingut principal

Somnis

Llegia l'altre dia que un somni es transforma en un objectiu quan marquem data al calendari. Segur que establir un moment en el temps serveix per a començar a concretar i a treballar perquè aquell somni pugui ser una realitat. Tanmateix, hi ha un aspecte més rellevant encara, i és el desig. Ja ho diuen: vigila amb el que desitges, perquè es podria complir. Somnis, desigs, metes, objectius, propòsits són paraules que inclouen dinamisme i energia, però no signifiquen el mateix. El desig és la força que empeny a fer o a imaginar un somni a tocar dels dits, i és també l'impuls que impel·leix a mantenir la tenacitat per a no defallir quan les coses es torcen. Els objectius serien somnis amb data, si, i també passats pel turmix del raciocini. Els somnis tendeixen a ser abstractes, eteris. Els objectius són assequibles, encara que siguin grans i a llarg termini. Les metes són objectius d'anar per casa. Els cal també un polsim d'il·lusió, un grapat de desig, un saltejat d'estructura i, sobretot, una data. El calendari és imprescindible en tot allò que es vulgui aconseguir. També en els propòsits. Fins i tot, i sobretot, en els propòsits, que són tots aquells somnis, metes i objectius que som capaços de desitjar fins al punt de posar-nos-hi per a atrapar-los. Com que va de somnis, i com que els somnis es poden complir, no em puc estar de recordar les faules que ens adverteixen que hem de vigilar amb el que desitgem, perquè quan els deus ens volen castigar, atenen les nostres pregàries. Que li ho preguntin a Sibil·la, que demanava la immortalitat, i després volia morir penedida i tipa de veure com passaven els anys i ella s'hi quedava; o al rei Mides, que fruïa per aconseguir que tot el que toqués es convertís en or, i quan ho va aconseguir es va adonar de la bestiesa que havia fet. Hi ha temptacions que requereixen força i valor per caure-hi, per jugar-s'hi la vida en un instant. Ja ho deia sir Robert Chiltern a la comèdia que va escriure Oscar Wilde: no hi ha feblesa, al contrari, cal molt coratge per caure en segons quines temptacions. (I tell you that there are terrible temptations that it requires strength, strength and courage, to yield to. To stake all one's life on a single moment, to risk everything on one throw, whether the stake be power or pleasure, I care not - there is no weakness in that. There is a horrible, a terrible courage – Acte II, Un marit ideal. Oscar Wilde). Jo, que tinc coratge, vull caure en la temptació de demanar als deus que m'atorguin un somni. Hi penso caure de quatre potes. Prego als deus que m'atorguin bellesa interior, i que el meu exterior hi estigui en harmonia. Que els savis em semblin rics, i que jo només tingui la riquesa que una persona sensata pugui tenir. No penseu que m'he tornat bleda. Com Sòcrates explicava a Fedro, és l'únic desig que no pot fer mal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...