Passa al contingut principal

Maluquer. Xavier Maluquer

La tardor de 1994 vaig encetar una feina nova, en una empresa de la Generalitat adscrita al Departament d'Agricultura, i, pocs dies després del primer, vaig agafar una trucada que demanava pel director general. Qui li truca, sisplau, vol deixar algun encàrrec? Són en Maluquer, Xavier Maluquer, va dir, i immediatament després em va preguntar si era nova a la casa. Sí, era nova, i m'acabava de fer molt petita de cop. Va ser una conversa curta i concentrada, diferent de les moltes converses llargues que vindrien després. En Maluquer va esdevenir Xavier amb els anys, amb la confiança, amb una certa proximitat. Vaig aprendre amb ell i gràcies a ell què volia dir el servei públic a l'Administració de la Generalitat a través de dues sentències: hem d'atendre tothom a tota hora, sense excuses; i tot el que passa a Catalunya és competència nostra, digui el que digui la normativa. La manera d'interpretar aquesta visió del món públic no és tan difícil. Es tracta de no engegar a passeig ningú, de fer nostra la inquietud de cada persona i intentar resoldre, ni que sigui amb un telèfon i una adreça, cada dubte, cada tràmit, cada queixa. En Maluquer pensava que, si no es podia fer res més, almenys havíem de ser un 012. A través d'ell vaig conèixer el Banc dels Aliments i també a en Jordi Peix i altres grans persones que han cregut, i creuen, que els valors ètics tenen 360 graus i no es poden triar com es tria un electrodomèstic, ni s'hi val a eixamplar-los com un xiclet, segons on siguem. També a través d'ell vaig tenir el goig de col·laborar amb la Fundació Agrícola Catalana, d'assistir a converses sobre la importància de l'agricultura i del pagès que alimenta el món. No fa gaires dies em trucava per comentar-me que havia rellegit un article meu sobre les dones invisibles que alimenten el món, i em va fer sentir una mica important. En Maluquer podia parlar d'ocells, de blat de moro, de fruita, de carn, de Joan Sales, de dret civil català, de Catalunya, de la independència – hagués votat sí, esclar – i, per sobre de tot, de la llibertat com a objectiu tenaç de les persones. En Xavier era una personalitat forta empresonada en un cos fràgil. Era alt i prim, eixut i auster. Fruïa d'un glop de bon licor i d'un steak tartar preparat amb tots els ets i els uts, si podia ser al restaurant del seu nebot, en Joan. Assaboria els bocins de plaer amb aquell gaudi infantil de qui no menja llaminadures a diari, i sentia cada dia com un regal. En Maluquer va ser un home de país, d'un país petit que es pot abraçar de punta a punta, i el va recórrer amb el cotxe, els anys 70, per convèncer persones, poble a poble, que se sumessin a un projecte catalanista i humanista que encara dura. En Xavier va ser un gran amic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...