A hores d'ara, el dia de la Faldeta queda lluny, segur, segur, perquè el temps corre sempre amb la mateixa velocitat, però, quan passen tantes coses, tan concentrades, sembla que vagi més de pressa, i la Mona, Sant Jordi, la Faldeta, tan junts, tan atapeïts, no m'han deixat assossegar.
Que què és el dia de la Faldeta? Encara no ho sabeu? El diumenge que escau pels volts de Sant Jordi, al meu poble se celebra una jornada dedicada a homenatjar les dones i el vestit tradicional de Fraga, per això es diu de la Faldeta (en majúscula, sí, i faldeta, no faldilla; mireu l'Alcover Moll i veureu que la denominació és correcta). Xiquets i xiquetes, grans, joves i petits surten abillats de valons – pantalons curts, fins als genolls, oberts pels costats - de fadrines – amb cosset, brusa i mantellina -, de vídues – de negre, esclar - o de festa – amb gipó, seda de colors i mantons de Manila - per representar una boda i el seguici de convidats.
Dones i xiquetes pentinades amb monyo de rosca o de picaport, postissos, per suposat, perquè són recollits molt feixucs de fer, a partir de trenes de molts caps, sempre senars. Quan les veig, a totes, penso sort que les meves filles estan tocades del do de la bellesa, perquè aquests recollits són ben poc agraïts. I si no, que li ho preguntin a la Rudi, que no sé què semblava. I si no, que m'ho preguntin a mi, que encara no m'he recuperat de l'impacte de veure-la vestida de faldetes, tan rudimentària ella. I direu, carai, si les faldetes eren també per a pageses! Però no, no, no penseu que per anar al riu a rentar la roba o a buscar aigua amb els càntirs, o per encaixonar figues, les dones del meu poble fossin rudimentàries. Dures, sí. Rudimentària, ella.
A la missa de representació de la boda fragatina, va també la Guàrdia Civil, amb vestit de gala. I tricorni, esclar. Impacte també, no deixa de fer impacte encara el tricorni.
I en aquestes que apareix el cessament del fill del Tejero colpista per celebrar-ne el 33è aniversari amb una paella feta al més pur estil quarterer: fent servir personal públic per a ús privat. I el Govern va i el cessa.
Diu el ministre del ram que el cessament – que no separació del cos – es motiva en l'ús inadequat d'instal·lacions i efectius sense autorització prèvia. Gràcies a Deu, l'Associació Unificada de Guàrdies Civils, sindicat majoritari del cos, ha alçat la veu per reclamar que hi hagi una resposta més contundent que un cessament, que no deixa de ser un trasllat de lloc de treball, perquè sí, hi ha ús inadequat d'instal·lacions i personal, que no està a les ordres arbitràries d'algú. Però hi ha també una coincidència en la data de l'alifara, i això s'ha de tallar d'arrel, ve a dir el portaveu del sindicat.
Impacta que el Govern no s'hagi assabentat que les persones ja no ens deixem sotmetre.
Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada