Passa al contingut principal

De cos i ànima

L’altre dia vaig viure el primer patiment de la meva filla petita. Té dos anys i mig, i es troba en ple procés de transició del bolquer al bací. Era al vespre, just abans d’anar al llit. S’asseia i s’aixecava de la gibrella compulsivament, jo era davant seu, i l’agafava per la cintura i l’abraçava cada cop. Tenia la mirada desorientada i una expressió de pànic que va evolucionar cap a la sorpresa i, finalment, el plor. Vam celebrar que havia aconseguit una fita important en la seva vida - havia fet caca – i les llàgrimes van desaparèixer en un riure joiós i satisfet. Va patir molt en el trànsit de sobreposar-se al domini del cos, i l’alegria posterior arrossegava encara una mica d’angoixa.
La dignitat humana, diu el Sant Pare, és l’únic capital que paga la pena de salvar, i la meva nena s’inicia en la construcció de la dignitat, que té a veure, diuen, amb l’harmonia entre el cos i l’ànima com a condició per viure en llibertat.
El control del cos, de les apetències, dels desigs, de les emocions, ha estat present en la història del nostre Occident, tant perquè la religió imperant, hereva de la tradició menyspreadora de la carn, adoctrinava contra els impulsos i les emocions que no considerava nobles, com perquè, després, quan la ciència social va erigir-se en norma, va decidir que les passions ofegaven la llibertat.
Des de fa gairebé 30 anys, les persones no tenim una intel•ligència, en tenim moltes. Els americans – concretament un psicòleg, en Howard Gardner -, que ho estudien tot, van disseccionar l’ànima i van arribar a la conclusió que hi ha vuit intel•ligències diferents, una d’elles, la corporal, que no és la del cos, sinó la del control del cos: és l’habilitat per processar el coneixement a través de les sensacions corporals, d’utilitzar el cos per expressar idees i sentiments, amb tot el que suposa de coordinació, equilibri, flexibilitat, elasticitat força o velocitat. És a dir, que el contorsionista, o la costurera, són ésser corporalment intel•ligents, com James Bond o la Isadora Duncan.
El cos continua sent tan talòs com sempre, és la consciència, l’ànima, la que disposa de noblesa i discerniment.
La dignitat, diuen, és una qualitat moral que té a veure amb l’equilibri i el decor, amb la correcció i l’excel•lència en el comportament, però, sobretot, és una conquesta per esdevenir autònoms i lliures. Viure i morir amb dignitat és situar-se en una posició de tria, i escollir allò que ens fa més lliures.
Som en temps convulsos, el cos vol casa, plat i futur, i hi ha ànimes intel•ligents que no tenen poder d’elecció, i la dignitat se’n va a fer punyetes. La reforma laboral que es discuteix, els expedients de regulació d’ocupació, l’atur, la incertesa, són obstacles a l’autonomia i malmeten l’equilibri de cos i ànima. Per això, cada dia més, les consultes dels metges de família són plenes de persones desorientades, que han perdut la senda de la dignitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...