Proveu de dir “glocal”, així, amb èmfasi en la primera síl•laba. A que sembla que estigueu fent gàrgares? Jo ho faig quan em rento les dents: omplo la boca d’aigua i gloooocal! Després em miro a l’espill, amb un somriure que no ho és, per veure que no m’hagi deixat cap resta sospitosa, i llavors em sento refermada culturalment. Perquè això vol dir glocal, ser un mateix en un món que tendeix a la uniformitat.
Normalment, després d’aquest ritual, me’n vaig a dormir. Anit, però, vaig incorporar un canvi en els costums, i em vaig emportar al llit una còpia de l’últim rànquing de les 50 ciutats del món amb més qualitat de vida. Primer vaig buscar Barcelona. Lloc 44, no està malament, si no fos que l’any passat, i l’anterior, era al 42. Després, òbviament, Madrid. Ai, ai, ai! Lloc 48, igual que l’any passat.
Lleida no apareix. Potser no té prou qualitat de vida, direu. O potser no s’ha ofert als del rànquing.
La número ú del món és Viena. Carai, quina qualitat de vida, oh, quina enveja fan els austríacs. I mira que fa un fred que pela i plou molt, que de ben segur són indicadors en negatiu. I mira que la gastronomia més glamurosa és el panet de Viena i l’strudel de poma, que tampoc no deuen puntuar gaire.
Però, esclar, el que compta pels senyors del rànquing és l’ordre, la neteja, la seguretat i els serveis públics eficients, l’educació, la cultura i l’oci de nivell (no el botelló, per entendre’ns, més aviat música, arts, òpera i similars). També tenen present si la ciutat en qüestió té influència i participa en esdeveniments internacionals, fa trobades i reunions de relleu mundial, si disposa d’una àrea metropolitana prou gran, un aeroport que funcioni com a hub internacional, si el transport és eficient i avançat, si hi ha un ambient cultural propi, si és seu d’empreses de nivell internacional o s’hi organitzen activitats, com ara fires o altres, que la col•loquin al món com a ciutat de negocis.
Lleida no hi és. Em trec les ulleres perquè em ve la son, i m’imagino de cop en un passeig del riu ple de dones sense burca. Per dignitat, no per seguretat. Mengen caragols, aplegades, barrejades amb homes i nens. Lleida és, d’alguna manera, glocal.
A Àustria hi ha dues persones que es diuen Burca de cognom. A Espanya, 65, i la major part viuen a Madrid. A Lleida no hi ha cap Burca. Ara tampoc no hi ha cap burca.
A París vaig veure dones tapades de negre, i em va fer por. Es bo que a Lleida no hi hagi burca. Per dignitat.
L’any que ve tornaré a mirar el rànquing de ciutats amb més qualitat de vida, a veure si apareix Lleida. No hi haurà aeroport hub, ni serà seu de la propera reunió del G20, encara que la trobada es dediqui a temes agroalimentaris. Però serà una ciutat glocal, amb fred i boira. I en comptes de panets, tastets de fruita de tots els colors.
Normalment, després d’aquest ritual, me’n vaig a dormir. Anit, però, vaig incorporar un canvi en els costums, i em vaig emportar al llit una còpia de l’últim rànquing de les 50 ciutats del món amb més qualitat de vida. Primer vaig buscar Barcelona. Lloc 44, no està malament, si no fos que l’any passat, i l’anterior, era al 42. Després, òbviament, Madrid. Ai, ai, ai! Lloc 48, igual que l’any passat.
Lleida no apareix. Potser no té prou qualitat de vida, direu. O potser no s’ha ofert als del rànquing.
La número ú del món és Viena. Carai, quina qualitat de vida, oh, quina enveja fan els austríacs. I mira que fa un fred que pela i plou molt, que de ben segur són indicadors en negatiu. I mira que la gastronomia més glamurosa és el panet de Viena i l’strudel de poma, que tampoc no deuen puntuar gaire.
Però, esclar, el que compta pels senyors del rànquing és l’ordre, la neteja, la seguretat i els serveis públics eficients, l’educació, la cultura i l’oci de nivell (no el botelló, per entendre’ns, més aviat música, arts, òpera i similars). També tenen present si la ciutat en qüestió té influència i participa en esdeveniments internacionals, fa trobades i reunions de relleu mundial, si disposa d’una àrea metropolitana prou gran, un aeroport que funcioni com a hub internacional, si el transport és eficient i avançat, si hi ha un ambient cultural propi, si és seu d’empreses de nivell internacional o s’hi organitzen activitats, com ara fires o altres, que la col•loquin al món com a ciutat de negocis.
Lleida no hi és. Em trec les ulleres perquè em ve la son, i m’imagino de cop en un passeig del riu ple de dones sense burca. Per dignitat, no per seguretat. Mengen caragols, aplegades, barrejades amb homes i nens. Lleida és, d’alguna manera, glocal.
A Àustria hi ha dues persones que es diuen Burca de cognom. A Espanya, 65, i la major part viuen a Madrid. A Lleida no hi ha cap Burca. Ara tampoc no hi ha cap burca.
A París vaig veure dones tapades de negre, i em va fer por. Es bo que a Lleida no hi hagi burca. Per dignitat.
L’any que ve tornaré a mirar el rànquing de ciutats amb més qualitat de vida, a veure si apareix Lleida. No hi haurà aeroport hub, ni serà seu de la propera reunió del G20, encara que la trobada es dediqui a temes agroalimentaris. Però serà una ciutat glocal, amb fred i boira. I en comptes de panets, tastets de fruita de tots els colors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada