He llegit que hi ha un astrònom rus, Leonid Sokolov, que vaticina que, tal dia com avui, d’aquí a 25 anys, un meteorit de 25 milions de tones i 270 metres de diàmetre pot impactar amb la Terra i engegar-ho tot a dida. La projecció del científic es basa en càlculs de la NASA. L’agència nordamericana no dóna gaire importància a aquest resultat desastrós, perquè, afirmen, la probabilitat és d’un entre 250 mil que arribi a impactar amb el nostre planeta.
Com que no sé si aquesta probabilitat és alta o baixa, i com que vaig llegir en el seu dia L’home anumèric, de John Allen Paulos - un llibre molt recomanable per accedir a l’alfabetisme dels números - i com que, a més, resto importància tant a les declaracions de l’un com a les de l’altre, m’he dedicat a comparar magnituds, a veure si així ho tinc més clar.
Resulta que la probabilitat que em toqui la grossa de Nadal és d’un entre 14 milions i mig. És molt més baixa que l’eventualitat del meteorit i, tanmateix, un munt de gent, per inèrcia, per tradició o per context, cada any comprem almenys un dècim, amb l’esperança, o no, de ser l’afortunat. Per cert, sobre el Cuponazo, la probabilitat és d’un entre 15 milions.
No conec ningú a qui li hagi tocat la grossa de Nadal, però tampoc no conec cap cas de meteorit que hagi destruït la Terra. Sí que conec grans anuncis de catàstrofes, com ara la que havia de passar l’any 2000 amb els ordinadors, o els xocs de cometes que deixarien el planeta fet un cromo, o els molts finals del món publicitats per líders de confessions aparegudes en els últims 150 anys.
Llegeixo també que l’esperança de vida dels catalans és de 84 anys i mig per a les dones i poc més de 78 anys per als homes. Per tant, si he de fer cas de l’Institut d’Estadística, molts viurem uns quants anys més.
No sé encara si l’astrònom rus és un alarmista o si la probabilitat de tenir raó transforma o no els meus propers 25 anys.
Llegeixo, en canvi, que la dada sobre l’esperança de vida sí que alterarà el futur de la població, en cas que el meteorit no canviï les coses. I això perquè l’OCDE calcula que, l’any 2050, la durada de la jubilació al nostre país se situarà en 23 anys, i que això és insostenible, perquè no hi haurà prou força de treball per pagar-ho. Per això es recomana allargar l’edat de jubilació, fer-se un pla de pensions privat i estalviar.
Torno a l’informe sobre l’evolució de l’esperança de vida a Europa, i veig que la inversió en sanitat té menys influència en l’increment d’aquest índex que els hàbits saludables de la població, principalment els relacionats amb l’alimentació.
Se m’acut que l’OCDE podria proposar campanyes a favor d’una dieta rica en greixos saturats o creuades en defensa de l’obessitat. Tal vegada, el meteorit deixaria de ser important, igual que la jubilació.
Com que no sé si aquesta probabilitat és alta o baixa, i com que vaig llegir en el seu dia L’home anumèric, de John Allen Paulos - un llibre molt recomanable per accedir a l’alfabetisme dels números - i com que, a més, resto importància tant a les declaracions de l’un com a les de l’altre, m’he dedicat a comparar magnituds, a veure si així ho tinc més clar.
Resulta que la probabilitat que em toqui la grossa de Nadal és d’un entre 14 milions i mig. És molt més baixa que l’eventualitat del meteorit i, tanmateix, un munt de gent, per inèrcia, per tradició o per context, cada any comprem almenys un dècim, amb l’esperança, o no, de ser l’afortunat. Per cert, sobre el Cuponazo, la probabilitat és d’un entre 15 milions.
No conec ningú a qui li hagi tocat la grossa de Nadal, però tampoc no conec cap cas de meteorit que hagi destruït la Terra. Sí que conec grans anuncis de catàstrofes, com ara la que havia de passar l’any 2000 amb els ordinadors, o els xocs de cometes que deixarien el planeta fet un cromo, o els molts finals del món publicitats per líders de confessions aparegudes en els últims 150 anys.
Llegeixo també que l’esperança de vida dels catalans és de 84 anys i mig per a les dones i poc més de 78 anys per als homes. Per tant, si he de fer cas de l’Institut d’Estadística, molts viurem uns quants anys més.
No sé encara si l’astrònom rus és un alarmista o si la probabilitat de tenir raó transforma o no els meus propers 25 anys.
Llegeixo, en canvi, que la dada sobre l’esperança de vida sí que alterarà el futur de la població, en cas que el meteorit no canviï les coses. I això perquè l’OCDE calcula que, l’any 2050, la durada de la jubilació al nostre país se situarà en 23 anys, i que això és insostenible, perquè no hi haurà prou força de treball per pagar-ho. Per això es recomana allargar l’edat de jubilació, fer-se un pla de pensions privat i estalviar.
Torno a l’informe sobre l’evolució de l’esperança de vida a Europa, i veig que la inversió en sanitat té menys influència en l’increment d’aquest índex que els hàbits saludables de la població, principalment els relacionats amb l’alimentació.
Se m’acut que l’OCDE podria proposar campanyes a favor d’una dieta rica en greixos saturats o creuades en defensa de l’obessitat. Tal vegada, el meteorit deixaria de ser important, igual que la jubilació.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada