Passa al contingut principal

Benvinguts a Mcdonalds

He rebut un email de noreplay@mcdonalds.es que em convida a omplir una enquesta de satisfacció per a la millora dels productes i serveis de Mcdonalds. Cada vegada el fhising és més sofisticat. Sé que el remitent no és Mcdonalds, perquè no en sóc client, i Mcdonalds em respecta, sap que som dos móns paral•lels. D’acord, hi he tret el cap en dues ocasions, sempre a l’estranger i per raons de força major. I, d’acord, últimament acompanyo alguna conversa amb la frase “a qui li agradi bé, i a qui no, que vagi al Mcdonalds”.
L’afegitó sol tenir a veure amb el plantejament que la projecció d’un país o d’una ciutat, també d’un poble, s’ha de fonamentar en el que li és propi, en el que fa que sigui singular.
Fa unes setmanes, parlava amb la Mari Zapater sobre això, sobre com costa de promoure entre els propis, no diguem entre els aliens, les figures locals i la rellevància que han tingut. Parlàvem, esclar, sobre la seva feina a l’entorn de Francisco Menén, cantant líric fragatí. Massa enlluernats per la televisió i per Hollywood, pareix que qui treballa a prop, o ha nascut a prop, no té tanta importància com qui ve de fora.
I m’assabento que el mes d’octubre s’inaugura a Fraga una exposició de Lorenzo Quinn, escultor i fill de l’actor Anthony Quinn, com diuen els diaris. A més l’Ajuntament de Fraga li ha comprat una escultura per presidir el Jardins dels Tres Noms (Juan Carlos I, Caterina, l’Alcabó - la que jo utilitzo de tota la vida, des d’abans que hi hagués jardins).
Per cert, he visitat la pàgina oficial de Mcdonals, i conté un avís que diu que no estan vinculats a cap promoció ni enquesta per internet, i que investiguen la font dels emails com el que jo he rebut. Són gent seriosa, no hi tinc res en contra, enteneu-me, és només que jo he fet una altra tria. Sóc de poble, què hi farem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...