La comuna

Vés per on, han sortit a la llum un munt d'intel·lectuals signataris d'un manifest per la comuna que potser hauria de titolar-se "La ignorància és lliure" o "Pel dret a la incultura". I ho dic perquè l'he llegit, i els intel·lectuals que el van parir (el manifest) reclamen que qui no vulgui aprendre una llengua cooficial diferent del castellà ha de tenir el dret a no fer-ho. Bé… potser s'estimen més que la resta del món, els no intel·lectuals, els que no utilitzem l'intel·lecte, vaja, continuem en l'estultícia. Jo preferiria llegir un manifest pel dret a la sapiència, però em temo que hauré d'esperar. Els intel·lectuals, ja saps, els que utilitzen l'intel·lecte – no com la resta del món, que tenim cervell com a objecte decoratiu – estan ocupats en la comuna.
Mentre al sud els ànims estan tan crispats per la uniformitat, a les Gàl·lies, el president, que representa que és de dretes, argumenta que les llengües minoritàries han de tenir el seu lloc, i parla de diversitat i de cultura, mentre els contraris, que representa que són d'esquerres, no volen sentir a parlar de perdre ni un mil·límetre del que es va avançar amb la guillotina lingüística.
A les nostres terres, també tenim intel·lectuals per la comuna, en aquest cas plataforma No Hablamos Catalán, que naix a Fraga i que reivindica que la llengua majoritària d'Aragó és el castellà, i que les modalitats lingüístiques que s'hi parlen no són català.
Crec que tots són intel·lectuals – per diferenciar-se dels que no utilitzem l'intel·lecte, ja em repeteixo -, i tots per la comuna.