La vida és una sorpresa, tenia raó el Gato Pérez. Si no em passés la vida veient TV3 – a vegades també Tele 5, però, ep! programes seleccionats, CSI, per exemple – sabria què carai és això del Grand Prix. M'he hagut de documentar, cosa que no passaria si fes un cop d'ull a canals d'entreteniment de tant en tant. Ara ja sé que un programa de la Primera, que al seu dia va presentar l'inefable Ramon Garcia i, posteriorment, el cantant (!) Bertín Osborne, es va vendre a la FORTA, que és aquesta cosa que agrupa els canals autonòmics, i amenitza els estius amb el títol Grand Prix. Evidentment, ni TV3, ni TVG ni ETB emeten el programa. Algú es preguntarà per què; bé, si no coneix la resposta, millor deixar-ho estar.
En tot cas, res a dir, no sóc crítica de televisió, em defineixo com a simple usuària capritxosa, com el comú dels mortals, i veig el que vull, com tothom.
Ara bé, si el meu poble es planteja presentar-se al programa, llavors començo a investigar de què va això, i resulta que es tracta d'enfrontar pobles en diferents competicions, per aconseguir un premi embolicat de bona fe: diners per a obres socials al municipi guanyador.
Cada poble forma un equip de 30 participants, l'alcalde, un xiquet del poble i un personatge famós que fa de padrí. Fa una farum de caspa que espanta! Almenys a esperits sensibles com el d'una servidora, que pot atipar-se d'ababols a la vora del riu, però no suporta la possibilitat que Fraga es projecti al món, ni que sigui al món dels espectadors d'aquest programa, amb una imatge tan basta. Se m'acut que la propera podria ser promoure un concurs musical a partir de ventositats humanes. Per què no? A la fi, diuen, al Moulin Rouge funcionava.
En tot cas, res a dir, no sóc crítica de televisió, em defineixo com a simple usuària capritxosa, com el comú dels mortals, i veig el que vull, com tothom.
Ara bé, si el meu poble es planteja presentar-se al programa, llavors començo a investigar de què va això, i resulta que es tracta d'enfrontar pobles en diferents competicions, per aconseguir un premi embolicat de bona fe: diners per a obres socials al municipi guanyador.
Cada poble forma un equip de 30 participants, l'alcalde, un xiquet del poble i un personatge famós que fa de padrí. Fa una farum de caspa que espanta! Almenys a esperits sensibles com el d'una servidora, que pot atipar-se d'ababols a la vora del riu, però no suporta la possibilitat que Fraga es projecti al món, ni que sigui al món dels espectadors d'aquest programa, amb una imatge tan basta. Se m'acut que la propera podria ser promoure un concurs musical a partir de ventositats humanes. Per què no? A la fi, diuen, al Moulin Rouge funcionava.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada