Passa al contingut principal

Retalls de premsa

L'espanyol es troba davant del desafiament de la consolidació com a idioma de comunicació universal sense que això signifiqui imposar-se a les llengües amb què conviu en els països iberoamericans, van afirmar els organitzadors del IV Congrés Internacional de la Llengua Espanyola.
"No volem sotmetre cap llengua", va dir Víctor García de la Concha, director de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, i va subratllar que en els països on es fomenta l'aprenentatge de l'espanyol s'ofereix "la forma de comunicar-se amb més de 400 milions de persones".
"La llengua té un poder espiritual i afectiu que canvia la vida de les persones, expressa la nostra manera de ser", va afirmar l"escriptor Tomás Eloy Martínez.
Als Estats Units, "ser bilingüe comporta millors salaris. Ser bilingüe sabent espanyol és un gran avantatge que dóna diners", anota Amparo Morales, investigadora de l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua.
L'economista en cap del BBVA a Colòmbia, José Luis Escrivá, reconeix que "l'idioma dels economistes és l'anglès", però precisa que als Estats Units, el quart país amb més hispanoparlants, almenys 42 milions de persones s'expressen en castellà.
A Espanya, l'espanyol té una participació del 15% en el Producte Interior Brut (PIB), segons l'Instituto Cervantes.
L'acadèmic veneçolà Rafael Arráiz sosté que "la relació entre llengua i economia té molt a veure amb els centres de producció de coneixement i tecnologia".
Això, retalls de premsa de finals de març, sobre el IV Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, que es va celebrar a Cartagena d'Índies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...