Si haguéssem crescut en un país normal, vull dir sense censures lingüístiques, llargues dictadures i ganes d'embolicar la troca, haguéssim sabut abans que El Temps de les Cireres és una novel·la amb la qual Montserrat Roig va guanyar el Sant Jordi de 1976. És també un nom ben escollit per un motiu literari que arriba al tercer any de vida a Seròs, un poble del Segrià ben vinculat a Fraga i al Baix Cinca.
Vam créixer, però, com el burgés de Molière, sense saber que parlem en prosa, en una prosa que pot arribar a ser tan bella com la sapiguem dibuixar.
El Temps de les Cireres, ja ho he dit, és també una trobada literària que inclou un premi a una obra escrita per un menor de 35 anys. Seròs també pensa en els seus veïns i els ha volgut fer partíceps de la festa. Per això, hi ha estudiants de la nostra comarca que participen en els premis, guardons escolars, i per això, suposo, una servidora hi serà, en companyia d'altres que han escrit molt i millor per xerrar entorn a la literatura i l'exili.
De ben segur que serà un bon motiu per tornar a posar damunt de la taula un altre exili, l'interior, el que esdevé quan la llengua és paraula callada, i cal reconstruir la identitat personal.
Com que això ho escric abans del cap de setmana del 8 al 10 de maig, que és quan hi ha convocat El Temps de les Cireres, no puc fer-ne el resum ni la crònica, potser un altre dia. Avui tocava escampar que aquesta gent de Seròs fan bona feina, i que, per cert, van rebre el Josep Galan a la Normalització Lingüística l'any passat.
Vam créixer, però, com el burgés de Molière, sense saber que parlem en prosa, en una prosa que pot arribar a ser tan bella com la sapiguem dibuixar.
El Temps de les Cireres, ja ho he dit, és també una trobada literària que inclou un premi a una obra escrita per un menor de 35 anys. Seròs també pensa en els seus veïns i els ha volgut fer partíceps de la festa. Per això, hi ha estudiants de la nostra comarca que participen en els premis, guardons escolars, i per això, suposo, una servidora hi serà, en companyia d'altres que han escrit molt i millor per xerrar entorn a la literatura i l'exili.
De ben segur que serà un bon motiu per tornar a posar damunt de la taula un altre exili, l'interior, el que esdevé quan la llengua és paraula callada, i cal reconstruir la identitat personal.
Com que això ho escric abans del cap de setmana del 8 al 10 de maig, que és quan hi ha convocat El Temps de les Cireres, no puc fer-ne el resum ni la crònica, potser un altre dia. Avui tocava escampar que aquesta gent de Seròs fan bona feina, i que, per cert, van rebre el Josep Galan a la Normalització Lingüística l'any passat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada