Salta al contingut principal

Terres de parla catalana

No tinc res en contra dels diaris electrònics, de fet en llegeixoo a vegades, quan estic desvaguerada i se me'n van els ulls cap aquí o cap allà. En general, sense gaire esme.
L'altre dia - de fet, quan es llegeixin aquestes línies serà "fa unes setmanes" - n'hi havia un que destacava en un titular que L'IEC prefereix parlar de "països de parla catalana". La notícia, pel que vaig entendre, venia motivada per la targeta promocional d'un simposi titulat "Els països de parla catalana i Europa durant la darrera centúria", organitzat per l'Institut d'Estudis Catalans, l'IEC. Em va cridar l'atenció la notícia, perquè no sabia que ho fos.
M'explicaré. Jo tenia entès que una notícia se selecciona d'acord amb criteris de novetat, actualitat i interès. La novetat, esclar, es refereix a esdeveniments desconeguts pel lector; l'actualitat, a informació sobre fets actuals en relació a la periodicitat del mitjà; i l'interès té a veure amb informacions significatives per a la comunitat a la qual es dirigeix el mitjà de comunicació. Demano disculpes si els aclariments són obvis.
Tenint en compte que a l'article 2 dels Estatuts de l'IEC es llegeix textualment que "l'àmbit d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes", i que els estatuts són públics, vaig descartar el criteri de la novetat. Pel que fa a l'actualitat, bé, tenint en compte que es van aprovar fa sis anys, i que es tracta d'un diari i no d'un mitjà sisanual o com es digui, tampoc no servia aquest valor. Ja només quedava l'interès. Quin interès hi ha a destacar que l'IEC utilitza la fórmula "terres de parla catalana", amb la qual el conjunt dels territoris se senten més còmodes que amb la polititzada "països catalans"? En això estava entretinguda fa uns dies, o unes setmanes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat. Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó...

Retrobar la cuina

Treballar, menjar bé i no perdre els nervis és el títol d’un article que vaig escriure fa gairebé nou anys, en una època en què les prioritats eren diferents, quan el temps era un bé molt preuat, i moltes butxaques es podien permetre el luxe de comprar hores de feina domèstica per dedicar-les a l’oci. No renego del contingut d’aquell article, perquè la indústria agroalimentària ha esmerçat esforços en recerca i innovació per presentar als consumidors una oferta de preparacions alimentàries saboroses, fàcils i ràpides de preparar. En aquests moments, però, les preferències han variat a una bona part de les cases. Per això, i perquè veig que les generacions joves pateixen d’una mancança important en la cultura culinària, em permeto demanar a les senyores que veu aixecar el país en èpoques d’escassetat, les que us trencàveu la closca per preparar menges equilibrades – encara que no sabéssiu ben bé la teoria, però la pràctica, carai, la pràctica, que bé que la portàveu! – les que estiràve...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...