Escrivia Pere Calders, entre sorprès i atemorit, que a Tossa va conèixer un japonès de cabells rossencs que parlava català sense accent i portava un escut del Barça a la solapa de l'americana. Els japonesos, deia, ja no arribaven com un se'ls imaginava, i simulaven tan bé que amb prou feines se'ls podia reconèixer.
Si Pere Calders i la seva Invasió subtil m'havien fet somriure, els fets de la Solsona connection em van fer saltar les llàgrimes de les riallades. M'explico.
Per si algú no se n'ha assabentat, enguany s'ha celebrat l'Exposició Universal al Japó, amb Pavelló espanyol inclòs. Ja sé que per aquí estàvem ocupats – o no, esclar, la gent s'ocupa amb el que vol o pot - amb les preparacions de Saragossa com a seu de la propera edició el 2008.
Servidora, per allò dels cigrons, va col·laborar en l'organització de la Setmana Catalana a l'Expo Nagoia japonesa, i s'ho va passar d"allò més bé. Algú pregunta per què? Bé, bé, tant se val, ho explicaré igualment.
L'organització de la participació espanyola va decidir que una part del pavelló havia de ser destinat a exposicions temporals de les Comunitats Autònomes que formen aquest país nostre. Per això, el mes de maig passat, Catalunya – ehem... dos persones, representants d'allò que se'n diu la diversitat, m'explico, una amb els vuit o setze cognoms catalans i una altra integrant del grup que fa anys es va anomenar els altres catalans – va viatjar fins a l'Orient llunyà per donar un cop d'ull a les instal·lacions i enllestir els preparatius corresponents per celebrar la Setmana Catalana coincidint amb l'Onze de Setembre. La que subscriu no va pujar en aquell avió, es va quedar al despatx ocupada en altres assumptes. De fet, mai no ha trepitjat territori nipó. Ni falta que fa, com diria Calders.
Quan Catalunya – les dos persones – va tornar a Barcelona, vaig preguntar com havia anat tot. El català dels setze cognoms, que és, a més, viatjat, va respondre amb un bé, bé lacònic. En canvi, l'altre català em va explicar, entre renecs, que havia d'aprendre a parlar català correctament! Sí, home, sí, però com ha anat tot? Vaig insistir. És que a l'Expo Nagoia tothom parla català! Collons! No va parar. Va encetar la despotricada i no va parar. El dissenyador del Pavelló espanyol, català!, el director del Pavelló espanyol, català! I, per si no n'hi havia prou, els japonesos contractats parlaven català!!!! Amb accent de Solsona, per acabar-ho d'adobar.
Ja veus, estimat lector. No cal patir per la nostra llengua. Sempre ens quedarà el Japó.
Si Pere Calders i la seva Invasió subtil m'havien fet somriure, els fets de la Solsona connection em van fer saltar les llàgrimes de les riallades. M'explico.
Per si algú no se n'ha assabentat, enguany s'ha celebrat l'Exposició Universal al Japó, amb Pavelló espanyol inclòs. Ja sé que per aquí estàvem ocupats – o no, esclar, la gent s'ocupa amb el que vol o pot - amb les preparacions de Saragossa com a seu de la propera edició el 2008.
Servidora, per allò dels cigrons, va col·laborar en l'organització de la Setmana Catalana a l'Expo Nagoia japonesa, i s'ho va passar d"allò més bé. Algú pregunta per què? Bé, bé, tant se val, ho explicaré igualment.
L'organització de la participació espanyola va decidir que una part del pavelló havia de ser destinat a exposicions temporals de les Comunitats Autònomes que formen aquest país nostre. Per això, el mes de maig passat, Catalunya – ehem... dos persones, representants d'allò que se'n diu la diversitat, m'explico, una amb els vuit o setze cognoms catalans i una altra integrant del grup que fa anys es va anomenar els altres catalans – va viatjar fins a l'Orient llunyà per donar un cop d'ull a les instal·lacions i enllestir els preparatius corresponents per celebrar la Setmana Catalana coincidint amb l'Onze de Setembre. La que subscriu no va pujar en aquell avió, es va quedar al despatx ocupada en altres assumptes. De fet, mai no ha trepitjat territori nipó. Ni falta que fa, com diria Calders.
Quan Catalunya – les dos persones – va tornar a Barcelona, vaig preguntar com havia anat tot. El català dels setze cognoms, que és, a més, viatjat, va respondre amb un bé, bé lacònic. En canvi, l'altre català em va explicar, entre renecs, que havia d'aprendre a parlar català correctament! Sí, home, sí, però com ha anat tot? Vaig insistir. És que a l'Expo Nagoia tothom parla català! Collons! No va parar. Va encetar la despotricada i no va parar. El dissenyador del Pavelló espanyol, català!, el director del Pavelló espanyol, català! I, per si no n'hi havia prou, els japonesos contractats parlaven català!!!! Amb accent de Solsona, per acabar-ho d'adobar.
Ja veus, estimat lector. No cal patir per la nostra llengua. Sempre ens quedarà el Japó.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada