Passa al contingut principal

Dret de llengua

"Quan jo uso una paraula vol dir el que jo vull que digui", afirmava Humpty Dumpty, l'ou repel·lent que es va trobar l'Alícia de Carroll quan va travessar el mirall, i encara afegia que "la qüestió és saber qui mana". I, efectivament, si de llengua es tracta, com en altres àmbits, la qüestió és qui mana.
A la Franja, el 90% de la població fa ús del català de forma habitual, però sempre en contexts informals, i això vol dir que es manté com a llengua domèstica. En l'àmbit públic, és a dir, en les relacions documentals amb les Administracions, amb les entitats financeres, amb els serveis públics, és pràcticament inexistent. Es donen circumstàncies curioses, com ara que els veïns d'una població escoltin un discurs de l'alcalde en castellà i, després, petin la xerrada pel carrer amb ell en català.
S'ha de dir que la introducció de l'assignatura de català a l'ensenyament primari i secundari ha permès estendre el coneixement escrit de la llengua pròpia d'aquest territori. Tanmateix, no és llengua vehicular i, per tant, els conceptes matemàtics, científics, històrics, ètics, els referents de nivell s'estructuren en castellà. I és que cal tornar a insistir que l'ús públic documental, és a dir, en aquelles situacions realment importants, el castellà és predominant.
El castellà és una llengua de prestigi enfront d'un català que es manté com a llengua casolana, d'anar per casa: el castellà porta el vestit de mudar, i el català, la roba de diari.
En paraules de Humpty Dumpty, el castellà és qui mana.
Però som en un país democràtic compromès en la defensa dels drets i les llibertats, i un dels drets és el de la llengua. Els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups on s'integra siguin reals i efectives, i una de les llibertats és l'ús de la llengua pròpia en els territoris en què es parla tradicionalment i majoritària en tots els àmbits, tant públics com privats.
La Franja porta més de vint anys esperant que s'aprovi una Llei de Llengües que posi fi a la manca del dret i llibertat d'ús del català en el territori que la forma. Portem més de vint anys sentint com s'ha de tenir cura de la llibertat dels altres mentre se'ns demana que renunciem a la nostra. S'ha demostrat prou que La Franja és pacient, i ara és hora ja que els poders públics promoguin les condicions perquè els drets i les llibertats dels ciutadans de La Franja siguin reals i efectius.
El nostre Govern diu que aquesta tardor arribarà la Llei de Llengües, i ho hem de creure, hem de confiar que els nostres representants polítics sabran posar fi a una situació de desigualtat que genera, per definició, injustícia. Confiem que enguany sí, que es protegeixin els nostres drets i llibertats i que no es faci de manera tèbia, sinó valenta, perquè no estan en joc punts de vista, sinó els fonaments de la nostra societat, els que es basen en el respecte a les minories.
Esperem que el nostre Govern i els nostres diputats defensin una Llei de Llengües que reconegui de manera clara i efectiva que a La Franja es parla una llengua, el català, que cal promoure, protegir i impulsar perquè es tracta de promoure, protegir i impulsar els drets i les llibertats dels ciutadans.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Per sucar-hi pa

Déu ens dó ser catalans | per menjar bon pa amb tomàquet | amb un raig d’oli discret | i un pols de sal si fa falta; | pa de pagès si pot ser, | que és més saborós que els altres, | i tomàquet ben madur, | però que no ho sigui massa, escrivia Miquel Martí i Pol. El pa amb tomàquet és un prodigi cultural, un encontre entre la cultura europea del blat, l’americana del tomàquet, l’oli d’oliva mediterrani i la sal de la terra que va consagrar la cultura cristiana. Aquest prodigi alimentari és una ocurrència dels catalans, que ha esdevingut un signe d’identitat equivalent a la llengua o a la llet materna, afirmava Manuel Vázquez Montalbán. I així deu ser, perquè en el llenguatge de signes en català, el tomàquet se simbolitza amb una mà que suca el pa amb tomàquet. En canvi, en castellà, les mans subjecten un tomàquet per al sofregit, i sabem que els signes lingüístics reflecteixen la cultura i les relacions socials d’una comunitat. Aquesta cosa tan nostrada, que no és ben bé un plat, sinó...

Trampa

Els anys que en comptes de crisi hi havia misèria, les dones van inventar la trampa, un record d’infantesa que sobreviu en algunes taules – a la meva, sense anar més lluny. La truita amb trampa va ser un enginy per allargar les menges elementals quan eren escasses. N’hauria de dir cuina creativa d’allò que feien les nostres jaies – o padrines – però ara la creativitat sembla un espai reservat a l’abundància, el glamur i la projecció mediàtica, per això pareix més idoni anomenar-la cuina de subsistència. Es baten ous i s’hi afegeix farina fins a formar una pasta suau sense grumolls, després una mica de julivert picat i alls tendres, si es vol. En una paella, es cou la mescla en forma rodona. Després, es talla a triangles o a daus i es col·loca a la cassola per allargar el tall, de peix o de carn, amb suc. Els ous de la truita es poden canviar per aigua quan la cosa està més que magra. També hi ha versions amb molla de pa remullada amb llet en comptes de farina. He de dir que l’abadej...