"Quan jo uso una paraula vol dir el que jo vull que digui", afirmava Humpty Dumpty, l'ou repel·lent que es va trobar l'Alícia de Carroll quan va travessar el mirall, i encara afegia que "la qüestió és saber qui mana". I, efectivament, si de llengua es tracta, com en altres àmbits, la qüestió és qui mana.
A la Franja, el 90% de la població fa ús del català de forma habitual, però sempre en contexts informals, i això vol dir que es manté com a llengua domèstica. En l'àmbit públic, és a dir, en les relacions documentals amb les Administracions, amb les entitats financeres, amb els serveis públics, és pràcticament inexistent. Es donen circumstàncies curioses, com ara que els veïns d'una població escoltin un discurs de l'alcalde en castellà i, després, petin la xerrada pel carrer amb ell en català.
S'ha de dir que la introducció de l'assignatura de català a l'ensenyament primari i secundari ha permès estendre el coneixement escrit de la llengua pròpia d'aquest territori. Tanmateix, no és llengua vehicular i, per tant, els conceptes matemàtics, científics, històrics, ètics, els referents de nivell s'estructuren en castellà. I és que cal tornar a insistir que l'ús públic documental, és a dir, en aquelles situacions realment importants, el castellà és predominant.
El castellà és una llengua de prestigi enfront d'un català que es manté com a llengua casolana, d'anar per casa: el castellà porta el vestit de mudar, i el català, la roba de diari.
En paraules de Humpty Dumpty, el castellà és qui mana.
Però som en un país democràtic compromès en la defensa dels drets i les llibertats, i un dels drets és el de la llengua. Els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups on s'integra siguin reals i efectives, i una de les llibertats és l'ús de la llengua pròpia en els territoris en què es parla tradicionalment i majoritària en tots els àmbits, tant públics com privats.
La Franja porta més de vint anys esperant que s'aprovi una Llei de Llengües que posi fi a la manca del dret i llibertat d'ús del català en el territori que la forma. Portem més de vint anys sentint com s'ha de tenir cura de la llibertat dels altres mentre se'ns demana que renunciem a la nostra. S'ha demostrat prou que La Franja és pacient, i ara és hora ja que els poders públics promoguin les condicions perquè els drets i les llibertats dels ciutadans de La Franja siguin reals i efectius.
El nostre Govern diu que aquesta tardor arribarà la Llei de Llengües, i ho hem de creure, hem de confiar que els nostres representants polítics sabran posar fi a una situació de desigualtat que genera, per definició, injustícia. Confiem que enguany sí, que es protegeixin els nostres drets i llibertats i que no es faci de manera tèbia, sinó valenta, perquè no estan en joc punts de vista, sinó els fonaments de la nostra societat, els que es basen en el respecte a les minories.
Esperem que el nostre Govern i els nostres diputats defensin una Llei de Llengües que reconegui de manera clara i efectiva que a La Franja es parla una llengua, el català, que cal promoure, protegir i impulsar perquè es tracta de promoure, protegir i impulsar els drets i les llibertats dels ciutadans.
A la Franja, el 90% de la població fa ús del català de forma habitual, però sempre en contexts informals, i això vol dir que es manté com a llengua domèstica. En l'àmbit públic, és a dir, en les relacions documentals amb les Administracions, amb les entitats financeres, amb els serveis públics, és pràcticament inexistent. Es donen circumstàncies curioses, com ara que els veïns d'una població escoltin un discurs de l'alcalde en castellà i, després, petin la xerrada pel carrer amb ell en català.
S'ha de dir que la introducció de l'assignatura de català a l'ensenyament primari i secundari ha permès estendre el coneixement escrit de la llengua pròpia d'aquest territori. Tanmateix, no és llengua vehicular i, per tant, els conceptes matemàtics, científics, històrics, ètics, els referents de nivell s'estructuren en castellà. I és que cal tornar a insistir que l'ús públic documental, és a dir, en aquelles situacions realment importants, el castellà és predominant.
El castellà és una llengua de prestigi enfront d'un català que es manté com a llengua casolana, d'anar per casa: el castellà porta el vestit de mudar, i el català, la roba de diari.
En paraules de Humpty Dumpty, el castellà és qui mana.
Però som en un país democràtic compromès en la defensa dels drets i les llibertats, i un dels drets és el de la llengua. Els poders públics han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups on s'integra siguin reals i efectives, i una de les llibertats és l'ús de la llengua pròpia en els territoris en què es parla tradicionalment i majoritària en tots els àmbits, tant públics com privats.
La Franja porta més de vint anys esperant que s'aprovi una Llei de Llengües que posi fi a la manca del dret i llibertat d'ús del català en el territori que la forma. Portem més de vint anys sentint com s'ha de tenir cura de la llibertat dels altres mentre se'ns demana que renunciem a la nostra. S'ha demostrat prou que La Franja és pacient, i ara és hora ja que els poders públics promoguin les condicions perquè els drets i les llibertats dels ciutadans de La Franja siguin reals i efectius.
El nostre Govern diu que aquesta tardor arribarà la Llei de Llengües, i ho hem de creure, hem de confiar que els nostres representants polítics sabran posar fi a una situació de desigualtat que genera, per definició, injustícia. Confiem que enguany sí, que es protegeixin els nostres drets i llibertats i que no es faci de manera tèbia, sinó valenta, perquè no estan en joc punts de vista, sinó els fonaments de la nostra societat, els que es basen en el respecte a les minories.
Esperem que el nostre Govern i els nostres diputats defensin una Llei de Llengües que reconegui de manera clara i efectiva que a La Franja es parla una llengua, el català, que cal promoure, protegir i impulsar perquè es tracta de promoure, protegir i impulsar els drets i les llibertats dels ciutadans.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada