El trencaclosques de la identitat

Qui sóc? És una de les preguntes més antigues i més universals. Si contesto: sóc de París, de Fraga, de Winchester o de Bollullos del Condado, em quedaré ben tranquil·la, però només hauré respost d'una forma parcial, perquè l'origen, el lloc de naixement, no exhaureix la identitat de ningú. La nostra identitat es forma a partir dels vincles que mantenim amb diferents comunitats o grups.
Així, com que sóc dona, m'identifico amb el sexe femení. Com que visc en un medi urbà, m'identifico amb els habitants d'un medi urbà. Com que vaig nàixer en un medi rural, m'identifico amb els que van nàixer en un medi rural, és més, m'identifico amb tots els que van nàixer en un medi rural i van anar a parar a un medi urbà. Com que parlo castellà, m'identifico amb els que parlen castellà. Com que parlo català, m'identifico amb els que parlen català. Podríem detallar cada un dels atributs que descriuen el nostre ser nosaltres, el meu ser jo, i construir el trencaclosques de la pròpia identitat.
Si algú em preguntés què em sento més, dona o habitant d'un medi urbà, sincerament, no sabria què respondre. És el mateix que em passa quan em pregunten si em sento més castellanoparlant o més catalanoparlant, que no em puc decidir, perquè ambdós atributs em conformen, i si me'n carrego un, moro una mica amb ell.
Passa, tanmateix, que hi ha moments en què un dels meus atributs cau en desgràcia, per la raó que sigui, i llavors poso en marxa un mecanisme de reforç. Així, puc decidir posar més èmfasi en la defensa del català que en la del castellà, perquè estigui convençuda que el castellà ja porta molt camí fet, i el català està més necessitat, sobretot si pensem en La Franja, i més si pensem en el català a La Franja com a mitjà de comunicació pública, és a dir, en l'àmbit científic, artístic, polític o jurídic.
Entenc la identitat, crec que ja ho he dit, com a personal, no col·lectiva. I si té alguna cosa de social és que compartim atributs amb altres persones amb qui formem grups o comunitats. Tots nosaltres pertanyem a més d'una comunitat o grup, no a un de sol, i m'agradaria insistir que si neguem algun d'ells, ens neguem en part a nosaltres mateixos.
Quan parlem de la identitat d'un poble, en la meva opinió ens estem referint als lligams que existeixen entre un grup de persones. Posem per cas que aquest nexe té a veure amb un territori determinat (no té per què, però prenguem-lo com a exemple). Els habitants d'aquest territori formen una comunitat caracteritzada per un o més atributs comuns, però cap d'aquests individus s'hi exhaureix: tots ells formen part d'un altre o d'uns altres grups amb atributs diferents.
Quan una comunitat se sent poc afirmada, o en inferioritat de drets o de llibertats o de privilegis o del que sigui que motivi una carència, es reafirma mitjançant reivindicacions que poden prendre diferents formes. Pot passar llavors que apareguin subjectes que, en l'intent de refermar el seu nexe d'unió, neguin altres nexes amb altres comunitats, negant-se alhora a ells mateixos i als seus companys de comunitat una part de la seva identitat.
Si tot aquest plantejament té algun sentit, refermar un dels atributs, posem per cas una llengua, que ens identifica personalment, no dóna lloc a la negació dels altres atributs ni d'altres persones amb identitats diferents. Així, estudiar en català, i no només català, permet reafirmar un atribut important de bona part de la gent de la Franja. A d'altres, els pot permetre enriquir-se amb nous atributs.