"La llengua té gran part de les característiques d'un bé públic. Es tracta d'un bé no excluïble, ja que no se li pot atribuir un preu que limiti l'accés a la seva titularitat i consum; i és, per suposat, un bé clarament no rival, en la mesura que l'ús de l'idioma per part d'un determinat agent no impedeix una pràctica similar per part de consumidors rivals. És més, es pot dir que la potencialitat dels serveis que la llengua proporciona s'amplifica en la mesura que augmenta el nombre de persones que recorren a la seva utilització. D'acord amb les característiques assenyalades, la regulació de l'ús de la llengua, la seva protecció i, fins i tot, la seva provisió, no es pot deixar a la cura espontània del mercat, i ha de ser assumida per les institucions públiques. (…) La potencialitat d'un idioma depèn, per una banda, de la capacitat de la llengua per erigir lligams identitaris en el sí d'una comunitat que la practica i, per una altra, de la vitalitat creativa i intel·lectual i de l'ascendència internacional d'aquesta comunitat. Ha de convenir-se que els poders públics tenen una notable responsabilitat en la promoció de tots aquests factors."
El text anterior és un extracte de la ponència La potencia económica de un idioma: una mirada desde España, de José Luis García Delgado, rector de la Universitat Menéndez Pelayo, i de José Antonio Alonso. Va ser pronunciada a Valladolid en el marc del II Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, celebrat l'octubre del 2001. Algú pensava que eren lletres d'algun fanàtic catalanista? Bé, el resum és que la llengua deixada de la mà de Déu es perd, i els poders públics han de vetllar perquè això no passi.
I el mateix discurs que fan els defensors del castellà – espanyol a l'estranger – quan es refereixen al castellà, es pot aplicar al català, una llengua deixada de la mà de Déu a les terres d"Aragó. Els poders públics aragonesos han d'assumir la regulació de l'ús de la llengua, la seva protecció i, fins i tot, la seva provisió, la Menéndez Pelayo dixit.
De tota manera, com que tinc el dia generós, aprofito per demanar també a d'altres institucions que se sumin a la tasca enorme de prestigiar el català a l'Aragó. Així, l'Institut d"Estudis Catalans, ara que ha signat un conveni milionari, podria aprofitar per obrir una delegació a la Franja, de manera que la població sentís l'Acadèmia més propera, i ens estalviés, de passada, alguna vel·leïtat del tipus posem-nos a fer la nostra acadèmia. (No vull donar idees!)
El text anterior és un extracte de la ponència La potencia económica de un idioma: una mirada desde España, de José Luis García Delgado, rector de la Universitat Menéndez Pelayo, i de José Antonio Alonso. Va ser pronunciada a Valladolid en el marc del II Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, celebrat l'octubre del 2001. Algú pensava que eren lletres d'algun fanàtic catalanista? Bé, el resum és que la llengua deixada de la mà de Déu es perd, i els poders públics han de vetllar perquè això no passi.
I el mateix discurs que fan els defensors del castellà – espanyol a l'estranger – quan es refereixen al castellà, es pot aplicar al català, una llengua deixada de la mà de Déu a les terres d"Aragó. Els poders públics aragonesos han d'assumir la regulació de l'ús de la llengua, la seva protecció i, fins i tot, la seva provisió, la Menéndez Pelayo dixit.
De tota manera, com que tinc el dia generós, aprofito per demanar també a d'altres institucions que se sumin a la tasca enorme de prestigiar el català a l'Aragó. Així, l'Institut d"Estudis Catalans, ara que ha signat un conveni milionari, podria aprofitar per obrir una delegació a la Franja, de manera que la població sentís l'Acadèmia més propera, i ens estalviés, de passada, alguna vel·leïtat del tipus posem-nos a fer la nostra acadèmia. (No vull donar idees!)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada