Perversos

Novament som al mig d'un debat polític, o politicastre, sobre una possible llei que reculli la realitat lingüística d'Aragó, minoritària, majoritària, simpàtica o antipàtica, ambiciosa o gasiva, o el qualificatiu que millor convingui a l'interès del lector. Perquè, en realitat, d'això es tracta, de l'interès del lector. Som en temps de confusió, de barreja deliberada entre el substantiu i l'adjectiu, entre l'important, el just, l'equànim, el moral, el bo, el rigorós, i el que més respon als meus interessos, o el que pot fer caure al meu adversari.
Em ve al cap un tall de televisió, de fa uns anys, una periodista preguntava pel carrer a gent diversa, anònima que se'n diu, què en pensava de l'avortament, i una senyora va respondre "hi estic en contra, perquè com que a mi no m'agrada, hi estic en contra". Argument que de tan contundent cau a terra. Sense ànim d'embolicar la troca amb l'avortament, em quedo amb l'argument de la senyora, perquè justament és el mateix que hi ha darrere de l'assetjament contra el català: com que a mi no m'agrada, hi estic en contra.
La batalla de Brunete, val la pena recordar-ho, va dividir la població en dos bàndols: els morts i els altres. Hi va haver el mateix nombre de morts entre els enfrontats. Val la pena recordar-ho i, sobretot, recuperar la gramàtica. El substantiu i l'adjectiu, cada un al seu lloc, sense mesclar-los interessadament. D'altra manera, guanyen els perversos.
Per cert, la Comissió Europea de Multilingüisme ha determinat que el castellà no està perseguit a Catalunya. Per tant, deixeu en pau aquesta qüestió d'una vegada i permeteu-nos que ens dediquem als drets dels aragonesos que tenen el català com a llengua pròpia (i l'aragonès).