Passa al contingut principal

Perversos

Novament som al mig d'un debat polític, o politicastre, sobre una possible llei que reculli la realitat lingüística d'Aragó, minoritària, majoritària, simpàtica o antipàtica, ambiciosa o gasiva, o el qualificatiu que millor convingui a l'interès del lector. Perquè, en realitat, d'això es tracta, de l'interès del lector. Som en temps de confusió, de barreja deliberada entre el substantiu i l'adjectiu, entre l'important, el just, l'equànim, el moral, el bo, el rigorós, i el que més respon als meus interessos, o el que pot fer caure al meu adversari.
Em ve al cap un tall de televisió, de fa uns anys, una periodista preguntava pel carrer a gent diversa, anònima que se'n diu, què en pensava de l'avortament, i una senyora va respondre "hi estic en contra, perquè com que a mi no m'agrada, hi estic en contra". Argument que de tan contundent cau a terra. Sense ànim d'embolicar la troca amb l'avortament, em quedo amb l'argument de la senyora, perquè justament és el mateix que hi ha darrere de l'assetjament contra el català: com que a mi no m'agrada, hi estic en contra.
La batalla de Brunete, val la pena recordar-ho, va dividir la població en dos bàndols: els morts i els altres. Hi va haver el mateix nombre de morts entre els enfrontats. Val la pena recordar-ho i, sobretot, recuperar la gramàtica. El substantiu i l'adjectiu, cada un al seu lloc, sense mesclar-los interessadament. D'altra manera, guanyen els perversos.
Per cert, la Comissió Europea de Multilingüisme ha determinat que el castellà no està perseguit a Catalunya. Per tant, deixeu en pau aquesta qüestió d'una vegada i permeteu-nos que ens dediquem als drets dels aragonesos que tenen el català com a llengua pròpia (i l'aragonès).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...