Passa al contingut principal

Feliç any nou

Ara que commemorem els 25 anys del "gol de Señor", a punt d'acomplir 25 anys de la Declaració de Mequinensa (perdoneu-ne l'associació), i segur que enmig d'altres efemèrides més o menys properes, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa ha estirat les orelles a les autoritats espanyoles per la falta d'un marc jurídic específic que promogui i protegeixi el català i l'aragonès a l'Aragó. Recomforta saber que a Europa hi ha persones que fiquen el dit a l'ull de les contradiccions, i criden l'atenció quan un Estat que s'ha compromès a màxims – perquè volia ser el primer de la classe, o perquè no donava importància al compromís – després desenvolupi mínims o no faci res. És el que ha passat amb la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, que Espanya va ratificar i incorporar al corpus jurídic propi, mitjançant un Instrument de Ratificació publicat al BOE l'any 2001. Curiosament, en aquella època governava Espanya el Partit Popular, que deu ser el mateix partit que es nega a sentir a parlar de cap llei que reconegui que el català és una llengua aragonesa.
Enmig també de les commemoracions diverses i de les estirades d'orella, arriba la notícia oficial, previsible, que si es presenta un document que vulgui ser futura Llei de Llengües a Les Corts, es farà sense el suport inicial del PAR.
Acabem l'any amb una insatisfacció lingüística que no fa més que afegir-se a la que s'acumula de fa molt temps.
Però no tot són males notícies. Francesc Serés debuta com a dramaturg, Anton Abad té nou disc al forn, Juli Micolau guanya el Guillem Nicolau amb un poemari excels, Hèctor Moret continua amb la col·lecció Quaderns del Cingle... i altres petits projectes que segueixen endavant a pesar de determinades celebracions i dels posicionaments marcians d'alguna gent que no ve al cas. Feliç any nou!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Fuet

Diria que a l'estiu sempre aprenc alguna cosa nova. A la resta d'estacions segurament també, però potser és durant les vacances, quan el tedi fa que les hores siguin més llargues del normal, que paro atenció als detalls, més que res per distreure'm. L'aprenentatge d'enguany va arribar de manera inesperada. Uns coneguts ens van convidar a sopar a casa seva. El meu home i jo vam aparèixer amb una ampolla de vi - Costers del Segre, faltaria més - i un pastís. Ens van fer passar a la terrassa i seure en una taula on hi havia pa amb tomàquet, embotits i alguns capricis. Fins aquí, tot convencional. Extremadament convencional diria. Després del ritual d'obrir el vi, tastar-lo i fer els comentaris de rigor, ens trobàvem amb una llesca de pa amb tomàquet a la mà quan l'amfitriona ens ofereix una mena de fuet acompanyat d'un tasteu això. Estic convençuda que el fuet és una de les aportacions més rellevants que hem fet a la Humanitat. En més d'una ocasió he or...

Colònies

Dissabte al migdia. Pugem al cotxe i prenem rumb a la casa de colònies. La meva filla petita està tipa de sortir de convis, i ja va anar de colònies fa un temps. Ara hi torna perquè vol, perquè ha insistit, i ja ens està bé, així que no ens queixem. Preparar la bossa – sempre me n'oblido – és una mena de suplici. Triar la roba, comprar el que falta, marcar-ho tot – tot! – amb el nom. La roba de cada dia, dins una bossa de plàstic, que no calgui remenar per trobar una samarreta: bossa diària, i acabem aviat. Una bossa més de recanvi, no fos cas. Vuit pantalons curts, vuit samarretes, vuit mudes interiors, pijames, impermeable, banyador, xancletes, tovallola, necesser. Un jersei per si de cas. Un altre jersei per si de cas s'embruta el primer. I pantalons llargs, no sigui que faci fresca o calguin per alguna activitat. Vambes. I unes altres vambes també. I llanterna per jugar. Protecció solar, anti-mosquits, anti-polls. Sembla que no hi falta res. El peluix. Fa una estona que he ...

Malentès

Malentès no és el mateix que mal entès, entre altres coses perquè malentès és un substantiu i mal entès està format per un adverbi i un participi, concretament del verb entendre. Exemples que poden donar llum a la diferència serien: això ho tenia mal entès, i ara que m'ho has explicat, ho tinc clar; hi ha hagut un malentès entre nosaltres, i, si en tornem a parlar, potser ho aclarim. També hi ha diferències entre mal de cap i maldecap. El primer, és un mal empipador, com el mal de panxa o el mal d'esquena; el segon, és una preocupació que neguiteja o fa mandra i que en tot cas, si fa mal, és més aviat a l'esperit. El mal de cap, també el maldecap, poden produir patiment. El malentès pot produir maldecap. Tenir mal de cap pot ser motiu per haver mal entès alguna cosa. Quines coses tenen les paraules, segur que per això la paraula, la lletra, que tants malentesos i tants maldecaps poden produir, són també una bona fórmula per a asserenar l'esperit. No hi ha mal que no gua...