Les coses de la Susanna Barquín

Desperta Ferro! i Aragó, Aragó! són els crits de guerra més coneguts dels almogàvers. Els bramaven alhora que picaven al terra amb les ferres de batalla, i llavors representa que l’enemic agafava canguelis amb el sorollam i les espurnes que aixecaven. I és que, sense cridòria, no eren gran cosa, més aviat apareixien bruts i ronyosos, amb els cabells llargs i una barba crescuda, ennegrits pel sol i abillats de manera escassa, amb avarques als peus, tant si era estiu com hivern. Tot això passava els segles xiii i xiv. El corpus de sang, el 7 de juny de 1640, 500 segadors i un bon grapat de barcelonins van entrar al palau del virrei Dalmau de Queralt al crit de Muiren els traidors! , una clamor que ha estat actualitzada gràcies a la televisió, i també Muira el mal govern! , que ben bé es podia haver reciclat. Era l’època, per cert, en què el famós comte duc d’Olivares iniciava una ofensiva que li costaria el desterrament. Entre els segles xiii i xvi, quan algú presenciava un fet delict

La vigília de la Castanyada - que no s’enfadin el bisbes italians, sobretot! - el món va arribar als 7 mil milions de persones, i això vol dir que de cada mil habitants del planeta, 1,1 és català, o, per fer-ho rodó i no comencem a esquarterar la gent, de cada 10 mil terrícoles, 11 paguen impostos (o no) a Catalunya. El pes relatiu s’incrementa, i ha augmentat el 10% en l’última dècada, així que haurem de fer allò que diu la tradició: com més serem, més riurem. He llegit que el ciutadà mundial mig és un home xinès, de 28 anys, cristià, que viu en una ciutat, sap llegir i escriure, i treballa en el sector serveis. I el ciutadà català mig? Com és? No ho sé, però si ens posem a dibuixar-lo, segur que surt algú de 40 anys, que viu a la Regió Metropolitana de Barcelona, coneix la llengua del país, però segurament no l’usa habitualment, no parla fluidament cap llengua estrangera, mira la televisió un bon grapat d’hores al dia, perquè ha reduït despesa en el capítol d’oci, llegeix premsa més