Les coses de la Susanna Barquín

La reducció en cuina consisteix a concentrar un líquid, per exemple vi o vinagre, que s’espesseix a foc intens o lent, segons el sabor que es busqui. A vegades també es parla de glaça, que és aquell suc caramel·litzat que queda a la cassola després de rostir carn o peix. La reducció potencia el sabor del líquid, i es pot utilitzar per amanir altres plats. És un procés similar al mètode científic clàssic, que divideix un objecte complex en parts simples per analitzar-ne la naturalesa, i, a partir dels resultats de les parts, explicar-ne el conjunt. Així, un científic podria observar el comportament i la naturalesa d’una reducció de vi del Priorat o de Costers del Segre i, a partir de les conclusions extretes, amb aquesta i altres reduccions, enunciar una llei sobre el comportament de les reduccions de vi negre. En ciències socials, el mètode reduccionista s’ha aplicat en escoles com el conductisme: s’ha aïllat un individu i s’ha delimitat el context per observar-ne el comportament. La s

Ocupada, però no massa, en la qüestió sobre si és més glamurós prendre un Manhattan en un pub prefabricat o sortir al carrer a fumar, llegeixo el manifest que va publicar Le Nouvel Observateur, i que van reproduir diaris de tot el món: “Nosaltres, presidents o dirigents d’empreses, homes o dones de negocis, financers, professionals o ciutadans rics, volem la instauració d’una contribució excepcional sobre els contribuents francesos més afavorits. Aquesta contribució s’hauria de calcular en proporcions raonables, per evitar efectes econòmics no desitjats, com ara la fuita de capitals o l’increment de l’evasió fiscal. Som conscients d’haver-nos beneficiat plenament d’un model francès i un entorn europeu amb el qual estem compromesos, i volem contribuir a preservar-lo. Aquesta contribució no és una solució per ella mateixa: cal inscriure-la en un esforç més global de reforma, tant sobre la despesa com sobre els ingressos. En el moment en què el dèficit de les finances públiques i la persp